L’Acàcia Dealbata o Mimosa, és un arbre que pot créixer fins a dotze metres, de fulla perenne i pertanyent a la família de les lleguminoses. Les seves fulles s’assemblen a una falguera i les seves flors són petites boletes rodones d’un color groc intens en la seva varietat més coneguda, si bé també pot haver-hi altres tonalitats.
La Mimosa procedeix del sud-est d’Austràlia I Tasmània, floreix entre els mesos de gener i març i desprèn una olor molt agradable. El seu nom: Mimosa, prové de la paraula en llatí “mimus” (mim), doncs té la particularitat que en tocar-la es contreuen les seves fulles, un moviment similar a les contorsions que realitzen els mims quan actuen i volen expressar els seus sentiments.
Es pleguen com si s’espantessin, per la qual cosa també se les coneix com la planta “vergonyosa”. Aquesta reacció és un mecanisme de defensa davant els seus depredadors. En fer-se semblar marcides i poc atractives, els depredadors se’n van ràpidament.
Cures de la Mimosa
És una planta bastant resistent que creix de pressa. Precisament, a causa d’aquesta rapidesa, és necessari anar podant les branques perquè puguin néixer més fortes i no es trenquin amb facilitat. La mimosa és una planta d’exterior, a qui agrada molt la llum i el sol. Cal tenir-la sovint regada, però evitar l’embassada i l’excés d’aigua, perquè això pot acabar podrint les seves arrels.
Cal tenir especial compte amb les temperatures, doncs tampoc resisteixen les gelades, per la qual cosa convé protegir-les adequadament quan arriba l’hivern.
No els agraden les terres excessivament argilenques i és convenient abonar-les almenys dues vegades l’any. A excepció d’això, és una planta que no necessita massa cures. Existeixen algunes varietats que són aptes també per a poder plantar-se en test.