L’economia de l’Alt Urgell ha crescut un 2,9% els darrers cinc anys, segons les dades que es recullen a l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA. Aquesta xifra es basa en el creixement acumulat del Valor Afegit Brut (VAB) per al període 2019-2024, una etapa que ha estat marcada primer per la pandèmia de COVID, que va suposar una forta reculada dels resultats, i després per la recuperació postpandèmia amb repunts accelerats en alguns sectors.
Aquesta és una de les moltes dades que apareixen a l’informe que ha presentat un any més Josep Oliver, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Anuari Econòmic Comarcal. Oliver ha donat a conèixer el document aquest dimecres, a Lleida, i ha donat detalls de les principals dades referents a aquesta demarcació.
Pel que fa a la regió de l’Alt Pirineu i Aran, l’evolució del VAB entre 2019 i 2024 indica que la comarca que més ha avançat és la Cerdanya, on tot i el fort impacte que hi va tenir la pandèmia s’ha registrat un creixement econòmic del 7,7% en aquests cinc anys.
El Pallars, l’Aran i l’Alta Ribagorca encara noten els efectes de la pandèmia
En canvi, a la Val d’Aran aquest any passat encara han arrossegat les conseqüències de la pandèmia i, tot i una evolució en positiu l’any passat, han tancat el darrer quinquenni amb decreixement de l’economia (-3,7%) respecte del VAB d’abans del 2019. El mateix ha passat amb el Pallars Sobirà (-8,6%), amb l’Alta Ribagorça (-9,5%) i especialment amb el Pallars Jussà (-16,3%). Això fa que, en conjunt, la regió de l’Alt Pirineu i Aran encara estigui per sota els valors prepandèmia, concretament en un -2%.
Pel que fa a la plana de Lleida, aquest balanç dels darrers cinc anys destaca la molt bona evolució que ha experimentat la Segarra, amb un creixement de l’11,6%; és a dir, una mitjana del 2,32% cada any. També han crescut el Segrià (6,2) i en menor mesura l’Urgell (0,2). Tanmateix, tal com ha passat, a l’Alt Pirineu, la resta de comarques encara es recuperen de la crisi de la COVID i s’ha registrat un balanç en negatiu al Pla d’Urgell (-3,8), la Noguera (-10,4) i les Garrigues (-18,6).
Indústria alimentària, serveis i manufactures lideren el creixement de 2024
Quant al balanç específic de l’any 2024, l’Anuari fa una valoració molt positiva de l’evolució de la demarcació de Lleida, perquè en conjunt la seva economia ha crescut un 4,5%. Josep Oliver ha destacat que és el creixement més elevat de tot Catalunya juntament amb el de les comarques de Girona. Al conjunt del país l’augment va ser del 4%.
Oliver ha esmentat que el sector amb més creixement aquest any passat va ser el de les indústries alimentàries (7,3%), que també segueixen liderant les exportacions territorials. Les segueixen les produccions manufactureres (7,3%) i els serveis privats personals (4,7%).
Per sectors, el terciari (serveis) segueix sent amb diferència el que té més pes en l’economia de la demarcació lleidatana: representa un 73% del VAB. I la seva bona evolució (+4,5%) explica en part que l’economia en conjunt hagi crescut exactament amb el mateix percentatge. Tanmateix, el sector que ha avançat més és la indústria (+6,4%), malgrat l’avenç més tímid de les branques d’energia, residus, aigua i gas (1,8%).
El sector primari, el que més ha crescut els darrers cinc anys
A la construcció, tot i la millora dels anys 2021, 2022 i 2023 (un 12,4% acumulat), el VAB del sector encara està per sota els registres de 2019 (-9,9%), perquè encara s’arrossega la forta davallada que hi va haver al 2020 (-17,8%). En canvi, en el mateix període el sector primari (agricultura i ramaderia) és el que ha experimentat un creixement més gran els darrers cinc anys: +21,5%, amb un VAB del 12,2% l’any passat.
D’altra banda, pel que fa als subsectors de les manufactures, destaquen els creixements de la important branca de les indústries de l’alimentació (que representen prop d’un 40% del VAB industrial), acompanyades per les millores de l’11,7% a material de transport, del 3,4% a altres productes de minerals no metàl·lics, del 3% a metal·lúrgia i productes metàl·lics i del 2% a fusta i paper i arts gràfiques. Aquesta dinàmica, explica l’informe, va ser el reflex de l’evolució de la demanda interna, però, també, de forma destacable, de la demanda exterior, perquè aquest any passat les exportacions des de la demarcació van augmentar un 9,6%.
El sector serveis segueix dominant l’economia catalana
Pel que fa a les dades generals de Catalunya, l’Anuari ressalta que els serveis privats personals van aportar al 2024 vora un 40,5% del VAB; la resta dels privats, un 19%, i les manufactures, un (16%). Amb pesos molt menors es van situar la construcció (5%), l’energia i l’aigua (3%) i el sector primari (0,8%).
El BBVA conclou que el 2024 l’activitat econòmica a Catalunya “ha deixat definitivament enrere” el xoc provocat per la COVID, tot i que en alguns territoris i sectors l’absorció “no està encara finalitzada”. Ressalta el “fort avenç” de la demanda interna i, en canvi, la “menor aportació” exterior.