Amargar-se la vida és tot un art perquè és sinònim d’esforç i determinació, significa ser un artista de les queixes i del malestar constant. Aquesta persona no entén que viure en societat comporta diversitat d’opinions i maneres de fer diferents. Però, igualment, no tothom és capaç d’aconseguir ser un artista d’aquest art atès que comporta buscar ser el centre d’atenció social i, per sort, la majoria de la població no necessita ser-ho. Aleshores, la qüestió radica en no canalitzar la frustració cap al malestar i de fer-ho més aviat cap a l’alegria, en buscar solucions als problemes i no en trobar culpables. Però, malauradament, l’artista de l’amargura no és gens flexible mentalment i si les situacions no surten com ell desitja, es frustra.
És incapaç d’adaptar-se atès que els seus tres pilars són: caure bé a tothom; Preocupar-se de tot, encara que la solució no depengui d’ell i criticar a qualsevol que no pensi igual. És a dir, estem amb ell o som els seus enemics atès que percep la vida com una guerra, com una lluita constant contra la societat. Per tant, aquesta manera de pensar condiciona per complet la seva actitud tornant-la negativa i enfocada en la melancolia. Per una banda, es melancòlica perquè creu que el passat sempre ha sigut millor que el present i conseqüentment, el futur tampoc serà tan bo. Altrament, també és negativa perquè es veu incapaç de trobar la part optimista de les situacions, donant com a resultat la indefensió apresa (generalitzar les situacions negatives).
És a dir, la seva vida es basa en predir sempre un futur catastrofista, en comptes de viure el present tal qual és, sense etiquetar-lo i, a més a més, està frustrada perquè no entén com pot haver-hi gent que no accepti la seva versió dels fets. Aleshores, dedica una gran part del seu temps a intentar fer-los canviar d’idea donat que ell és incapaç d’adaptar-se als altres. És com si li agradés viure en el malestar, ha adquirit el rol social de l’amargat.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri