L’Alt Urgell és una de les comarques catalanes que compta amb més centres de culte, segons el Mapa Religiós que acaba de publicar el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Aquest estudi ha identificat a la comarca un total de 244 espais per a la pràctica religiosa. I d’aquests la immensa majoria, 240, corresponen a espais catòlics (generalment esglésies, ermites o capelles), adscrits al Bisbat d’Urgell.
El mapa permet constatar la gran densitat existent a l’Alt Urgell, especialment rellevant en molts municipis que compten amb pocs habitants. Tanmateix, molts d’aquests termes compten amb força nuclis de població -fruit de la fusió de municipis del segle passat- o bé amb un important patrimoni que sovint es remunta a l’Edat Mitjana i que ja transcendeix més enllà del seu valor religiós. Tot plegat explica aquesta elevada quantitat.
En aquest sentit, a on hi ha més esglésies o ermites és a Montferrer i Castellbò, que en té 25 en total. Una xifra que, de fet, coincideix amb la dels nuclis de publicació que té aquest externs terme municipal. El segueixen les Valls de Valira (18), la Seu d’Urgell (17), les Valls d’Aguilar (també 17), Alàs i Cerc (15), la Vansa i Fórnols (també amb 15), Ribera d’Urgellet (14) i Coll de Nargó, Fígols i Alinyà i Peramola, amb 11 en cada cas. A Oliana n’hi ha 10, els mateixos que a Bassella i a Cabó. Tanquen aquesta llista el Pont de Bar (7), Organyà (5), Cava (també 5), Josa i Tuixent (3), Arsèguel (2) i Estamariu, que és l’únic municipi que només té una església registrada, la de Sant Vicenç.
Entre els temples més coneguts que apareixen al mapa, a banda de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, hi ha les esglésies de Santa Magdalena (a la Seu mateix), la Mare de Déu de les Peces (Alàs), Sant Serni de Cabó, Sant Climent de Coll de Nargó, Sant Víctor de Fígols, la Mare de Déu de la Trobada de Montferrer, Santa Maria de Castellbò, la Mare de Déu dels Àngels d’Oliana, Santa Maria d’Organyà, Sant Miquel de Peramola, Sant Tirs (el Pla de Sant Tirs) o l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (Anserall). Molts d’ells són declarats Bé Cultural d’Interès Local i, en alguns casos, Bé d’Interès Nacional.
Pel que fa específicament a la Seu d’Urgell, el total de centres de culte oficialment registrats és de 21. Això es deu a que també hi ha tres espais d’altres confessions cristianes (concretament, els Testimonis de Jehovà, l’Església Evangèlica i l’Església de Jesucrist dels Últims Dies) i un centre islàmic.
Una situació que també es dóna actualment a d’altres capitals comarcals del Pirineu, com ara Puigcerdà (on hi ha 16 centres de culte que inclouen dos d’evangèlics, un d’islàmic i un dels Testimonis de Jehovà), Tremp (amb 68 temples i amb les mateixes xifres que Puigcerdà pel que fa als no catòlics) o El Pont de Suert i Vielha, on hi ha sengles temples de l’Església d’Orient. En aquestes dues capitals hi ha respectivament 47 i 30 espais religiosos i, com a bona part del país, novament la immensa majoria són catòlics.
A Sort, la totalitat dels 28 centres són catòlics. D’altra banda, a Solsona tenen 9 temples catòlics (incloent la Catedral), una mesquita, un saló dels Testimonis de Jehovà i un de l’Església Oriental; a Berga, 12 esglésies o ermites catòliques, 3 esglésies evangèliques, 2 mesquites i un saló dels Testimonis de Jehovà; i a Ripoll, 26 espais catòlics, 2 mesquites, 2 centres evangèlics, un dels Testimonis de Jehovà i un altre de l’Església Oriental.
El Pallars Jussà, la comarca pirinenca amb més temples
Tornant a les dades per comarques, a l’Alt Pirineu i Aran la que té més centres de culte és el Pallars Jussà, amb 264, superant de poc l’Alt Urgell. Al Pallars Sobirà n’hi ha 202; a la Cerdanya, 104; a l’Alta Ribagorça, 76; i a la Val d’Aran, 73. En tots els casos més del 95% són esglésies o ermites catòliques, que formen part de la Diòcesi d’Urgell.
Finalment, pel que fa al conjunt de Catalunya, hi ha 7.260 centres de culte, repartits en 15 confessions diferents. La gran majoria segueixen sent temples catòlics, tot i que a nivell nacional el seu percentatge ja és inferior al del Pirineu: n’hi ha 5.665 (el 78% del total). Els darrers anys han augmentat força el nombre de centres de l’Església Evangèlica, que ara són 889 (el 25% d’elles a l’àrea de Barcelona), i les mesquites islàmiques, de les quals ara ja n’hi ha 326, moltes d’elles situades en poblacions del litoral, la plana de Lleida o la Catalunya Central. Els segueixen a més distància els Testimonis de Jehovà, amb 112 salons; i els espais budistes, amb 67. L’estudi s’ha fet amb dades de 2023, l’últim any en què s’ha fet fins ara una anàlisi d’aquestes dimensions.