Amb els Bisbes que formen la Coordinadora de les Conferències Episcopals per a Terra Santa, he viatjat al gener al país de Jesús que ara comparteixen Israel i Palestina, i més concretament he visitat Gaza, Ramal·lah i Jerusalem, en representació del President de la Conferència Episcopal. Hi anem a pregar com a pelegrins, a compartir amb els cristians i a cercar de comprendre i de fer conèixer les esperances i les angoixes dels nostres germans, que allí són una minoria enmig de les grans majories de jueus i de musulmans. Al final de la visita sempre s’emet un Missatge que volem divulgar.

Els Bisbes hem conegut i escoltat la gent de la Terra Santa, sempre resistents i amb fe perseverant enmig d’una situació que segueix empitjorant. Els Bisbes d’aquelles Esglésies, en un recent i important missatge, lamentaven el fracàs de la comunitat internacional per ajudar a aconseguir la justícia i la pau en el lloc del naixement de Crist. Els governs occidentals han de fer més per tal de complir amb les seves responsabilitats de defensar el dret internacional i protegir la dignitat humana. En alguns casos s’han convertit en còmplices actius dels mals del conflicte i de l’ocupació. I advertien que les persones s’enfronten a una major “evaporació de l’esperança d’una solució duradora”. Hem estat testimonis de primera mà d’aquesta realitat, particularment de com la construcció d’assentaments que no cessa i el mur de separació estan destruint qualsevol possibilitat d’existència amb pau de dos Estats. Les condicions de vida esdevenen cada vegada més insuportables. Això és dolorosament clar a Cisjordània, on veiem transgredits fins i tot els drets més bàsics, inclosa la llibertat de moviment. La visita a Gaza desanima. Allà les decisions polítiques de tots dos cantons han donat com a resultat la creació d’una presó a l’aire lliure, els abusos contra els drets humans i una profunda crisi humanitària. Tot està centrat en la supervivència diària i es redueixen les aspiracions al més essencial, com és l’electricitat i l’aigua potable. En aquestes circumstàncies ens commou el sacrifici i el servei de molts cristians que s’hi acosten amb respecte per construir un futur millor per a tots. Ofereixen serveis vitals, especialment educació, oportunitats laborals i atenció a les persones més vulnerables. I donem gràcies pel seu testimoniatge.

Els cristians no podem ignorar el que passa, i hem de pregar i donar suport a aquesta missió. El creixement dels pelegrinatges a Terra Santa és encoratjador però convé que s’assegurin encontres amb les comunitats cristianes locals. Al mateix temps implorem els nostres governs que ajudin a construir una nova solució política, arrelada en la dignitat humana per a tots. Si bé això ha de ser determinat amb diàleg entre els pobles que viuen a la Terra Santa, és urgent que els nostres països hi tinguin un paper: insistint en l’aplicació del dret internacional; considerant el reconeixement de l’Estat de Palestina, com ha fet la Santa Seu; atenent les preocupacions d’Israel i de tots a viure amb seguretat; rebutjant donar suport polític o econòmic als assentaments; i oposant-se decididament a qualsevol acte de violència o d’abús contra els drets humans. Valorem la lluita no violenta per la justícia, la pau i els drets humans, i no deixem de pregar amb esperança per la pau de Jerusalem i la Terra Santa!