La UGT de Catalunya ha proposat “reforçar la mobilitat intercomarcal a l’Alt Pirineu i Aran” i creu que es podria fer mitjançant “serveis de bus a la demanda”, per tal de “facilitar que aquest tipus de trajectes es puguin fer en transport públic”. El sindicat també ha dit que “cal impulsar l’electrificació i modernització de la flota de vehicles”, tenint en compte que “la manca de freqüències d’autobús fan que la població depengui, gairebé de forma exclusiva, del vehicle privat”.
Sobre aquestes propostes relatives al trànsit, la UGT també advoca per “mesures estructurals” i, especialment, per la “generalització del teletreball” i la “reorganització de les jornades laborals, per a reduir els desplaçaments més llargs”, que fan un 13% de treballadors de la regió pirinenca.
Tot i això, des de l’entitat sindical admeten que “l’Alt Pirineu i Aran necessita un model de mobilitat propi”, perquè aquest no es pot plantejar des d’una visió urbana. En aquest sentit, reconeixen que “la mobilitat laboral a les comarques pirinenques funciona a dues velocitats”. Concretament, en primer terme, “amb una majoria dels treballadors que es desplaça a prop de casa, sovint dins del mateix municipi o comarca, amb un temps mitjà de 41 minuts diaris”. I al costat d’aquestes hi ha “les persones que es desplacen fora de la vegueria” i “fan trajectes que poden arribar a 110 minuts diaris”, un fet que, indiquen, “afecta la seva conciliació, benestar i jornada laboral efectiva”. En aquest segon cas, adverteixen que “aquest col·lectiu no disposa d’alternatives reals al cotxe” i creuen que “pateixen un cost personal i social molt elevat”.