En els darrers anys, s’ha experimentat un creixement exponencial del turisme, que ha portat a una reacció de rebuig coneguda com a turismofòbia. Aquest terme descriu el sentiment negatiu que moltes persones residents tenen envers l’afluència massiva de turistes, especialment en zones urbanes densament poblades.
Una de les causes principals de la turismofòbia és la massificació, que sovint resulta en la saturació dels espais públics i la transformació dels barris històrics en àrees dedicades gairebé exclusivament al turisme. Aquest fenomen ha provocat la pèrdua d’identitat de molts barris, on els negocis tradicionals han estat substituïts per botigues de souvenirs i restaurants destinats a turistes. Els preus dels lloguers han augmentat de manera desorbitada, expulsant els veïns de tota la vida i fent que la vida quotidiana sigui més difícil per als residents.
A més, la percepció d’un impacte ambiental negatiu associat al turisme massiu, com la contaminació i l’augment de residus, també contribueix a l’hostilitat cap als visitants. El soroll, la congestió del trànsit i l’ús intensiu dels recursos locals són altres factors que alimenten la turismofòbia.
El rebuig al turisme no només té conseqüències socials, sinó també econòmiques. El turisme és una de les principals fonts d’ingressos, i la disminució de la seva acceptació pot tenir efectes negatius en sectors com l’hostaleria, el comerç i els serveis. A més, la tensió entre turistes i residents pot deteriorar la imatge de les ciutats com a destinacions acollidores, fet que podria desincentivar futures visites.
D’altra banda, les mobilitzacions veïnals i l’activisme contra el turisme massiu han portat a la implementació de polítiques públiques dirigides a regular el flux turístic. A Barcelona, per exemple, s’han establert límits a la construcció de nous hotels i s’ha impulsat la creació de zones de descongestió turística. Aquestes mesures busquen equilibrar l’activitat econòmica amb la preservació de la qualitat de vida dels residents.
Per a fer front a la turismofòbia, cal adoptar un enfocament de turisme sostenible que tingui en compte les necessitats dels residents, els turistes i el medi ambient. Això implica repensar la gestió dels fluxos turístics, descentralitzar les atraccions per a evitar la massificació en zones concretes i promoure un tipus de turisme que respecti la cultura i el patrimoni local.