La vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach; el diputat Celestí Vilà, i el cap de l’organització i alma mater, Artur Blasco, han presentat aquest dijous la Trobada amb els Acordionistes deI Pirineu 2025, un esdeveniment cultural i musical que se celebrarà del 24 al 29 de juliol i que en aquesta edició compleix cinquanta anys d’història. La presentació ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’IEI, que dona suport a la iniciativa. El programa inclou 15 concerts, sent Arsèguel i la Seu d’Urgell els escenaris principals. Tanmateix, enguany també hi haurà actuacions a Puigcerdà, Castellbò i Manresa.
Estefania Rufach ha destacat que la trajectòria de cinquanta anys de la Trobada d’Acordionistes del Pirineu “només pot ser el fruit de molta feina, dedicació i voluntat”, i que el resultat de tot plegat és que ha esdevingut “una de les propostes culturals més internacionals a la demarcació de Lleida”. La vicepresidenta de l’IEI ha volgut donar les gràcies als ajuntaments implicats i, en especial, a Artur Blasco per la feina feta, ja que “la seva tasca ha permès recuperar un element patrimonial molt singular com és l’acordió diatònic”.
Per la seva banda, Celestí Vilà s’ha afegit a l’agraïment a Artur Blasco, destacant la seva “visió i passió” i la seva feina com a “investigador i divulgador de la música al Pirineu”. També ha incidit en el fet que “gràcies a ell la Trobada s’ha convertit en “un punt d’interès cultural rellevant” i en “l’esdeveniment cultural tradicional més antic de Catalunya”, que a la vegada permet “establir llaços permanents amb altres entitats d’arreu del món”.
Finalment, Artur Blasco ha expressat la seva gratitud a l’IEI, perquè “ha estat l’entitat que ens ha ajudat des del primer any”, i ha ofert detalls de les particularitats i de la significació de l’acordió per al Pirineu. En aquest sentit, Blasco ha recordat que va ser “un element revolucionari” que “va canviar la convivència al Pirineu d’una manera molt ràpida i molt positiva”.
Des de 1976
La Trobada amb els Acordionistes del Pirineu se celebra cada any a Arsèguel des de 1976, i a la Seu d’Urgell i d’altres indrets del Pirineu des de temps més recents. El festival va ser el punt de partida de la recuperació de l’acordió diatònic a Catalunya, l’Aragó i el País Valencià i, any rere any, ha anat creixent i consolidant-se com a centre d’intercanvi cultural amb diversos països d’arreu del món. De fet, la Trobada té signats convenis de col·laboració mútua amb festivals de referència com el Carrefour Mondial de l’Accordeón, al Quebec, i l’Ivan Malinin de Novosibirsk, a Sibèria.
Aquest caire d’intercanvi cultural internacional es posarà de manifest un any més en aquesta edició, atès que, a més de músics provinents de Catalunya, del País Valencià i d’Euskadi, per a esmentar els punts més propers, el festival aplegarà també intèrprets d’Escòcia, Irlanda, Itàlia, Bulgària, Rússia, Suïssa, el Quebec, Portugal, Colòmbia i la República Dominicana.
Tarannà “popular i divulgador”
Dels quinze concerts, la gran majoria seran gratuïts i només tres de pagament, de manera que la Trobada manté “el tarannà popular i divulgador que sempre l’ha caracteritzat”. Les actuacions de pagament es faran a la Sala de Festes Guiu de la Seu d’Urgell (divendres 25), l’Envelat d’Arsèguel (dissabte 26) i el Casino Ceretà de Puigcerdà (dilluns 28).
Els escenaris gratuïts seran l’Era de la Puça i el Parc de l’Església d’Arsèguel (dissabte 26 i diumenge 27), la plaça dels Oms de la Seu d’Urgell (diumenge 27), el jardí de l’Hotel Andria de la Seu (divendres 25), la Col·legiata de Castellbò (dimarts 29) i els Jardins de la Cova de Manresa (dijous 24). Les entrades es poden adquirir a www.codetickets.com i a l’Oficina de Turisme de la Seu d’Urgell, o bé a taquilla el mateix dia de cada concert.
La Trobada amb els Acordionistes del Pirineu està organitzada per l’Associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu, i compta amb el suport de la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a més del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, dels ajuntaments de la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Arsèguel, així com del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran).