A Alemanya, la nit de Cap d’Any compta amb una tradició antiga i curiosa destinada a endevinar el futur: el Bleigießen. Es tracta de fondre una petita quantitat de metall i interpretar-ne la forma un cop solidificada. El Bleigießen té arrels que es remunten a pràctiques d’endevinació molt antigues, possiblement d’origen romà o fins i tot precristià. L’objectiu era obtenir pistes simbòliques sobre l’any que començava: amor, salut, viatges o prosperitat. La incertesa del futur es feia més suportable mitjançant el joc i la interpretació col·lectiva.
Tradicionalment, es feia servir plom (Blei en alemany), que s’escalfava fins a fondre’s i després s’abocava ràpidament en un recipient amb aigua freda. El metall solidificava de manera instantània, adoptant formes capricioses. A partir de la silueta o de l’ombra projectada a la paret, els participants interpretaven el presagi: un cor podia indicar amor, un vaixell suggeria viatges, i una forma rodona podia simbolitzar bona sort.
Amb el pas del temps, la consciència sobre els riscos del plom ha fet que aquesta tradició s’adapti. Avui dia, en molts casos s’ha substituït el plom per estany o altres aliatges menys nocius, i fins i tot existeixen versions comercials ja preparades amb guies d’interpretació. Malgrat aquests canvis, l’essència lúdica i simbòlica del ritual es manté intacta.
El Bleigießen és sobretot una activitat social. Famílies i amics es reuneixen al voltant de la taula, riuen amb les interpretacions més imaginatives i comparteixen desitjos per a l’any nou. Més que creure fermament en la predicció, el valor real rau en el moment compartit i en la reflexió col·lectiva sobre el futur.