La pareidolia és el fenomen que explica per què identifiquem rostres, siluetes o objectes en llocs o superfícies que no tenen cap relació entre ells, com per exemple, en els núvols. Moltes vegades veiem figures o rostres en ells, igual que hi ha gent que afirma veure la cara de Jesucrist en un pernil o que se li ha aparegut la verge Maria, el diable o algun ésser estimat ja mort. Convé ressaltar que no és cap trastorn mental, és simplement que la ment necessita donar-li un sentit a l’entorn en el qual interactuem per a així, saber si és perillós o no.
Es tracta d’una eina més de supervivència, és un mecanisme d’adaptació, i per això mateix, quan estem en una situació intranquil·la, sentim o veiem coses que no hi ha, estem en alerta per a saber si fugir, quedar-nos o atacar. Igualment, aquest fenomen no és només visual, també és auditiu, com per exemple, quan sentim un gos bordar o un gat miolar, a vegades sembla que estiguin parlant o també les cançons en anglès, a vegades sembla que estiguin parlant en un altre idioma. Aleshores, sent conscients d’aquest fenomen podem comprendre també, per què hi ha gent que assegura parlar amb esperits. Estan veient un color, figura o sentint un soroll i interpreten que un ésser superior vol interactuar amb ells i consegüentment, la seva imaginació comença a treballar.
També s’ha de dir que el consum de substàncies nocives com l’alcohol i les drogues il·legals, o inclús el consum regular de medicaments psiquiàtrics augment tant el seu efecte, com la seva freqüència. Però tret pel consum d’aquestes substàncies, el fenomen és beneficiós perquè potencia la imaginació i això ho veiem reflectit en la pintura de figures amb diversos significats, que depenent de l’angle de visió veiem una cosa o una altra.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.