L’escorta privat i el director de seguretat són les dues noves figures professionals que contempla la Proposició de llei de seguretat privada que han entrat a tràmit els grups parlamentaris de la majoria (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos). Aquesta és una de les novetats, juntament amb l’establiment de l’obligació, per part dels vigilants de seguretat i dels escortes privats, de fer formació inicial i continuada.
En roda de premsa, celebrada aquest dimarts al matí, la consellera general liberal Eva López ha explicat que “aquesta proposició de llei dona resposta a la necessitat de regular i actualitzar el sector”, que avui dia es continua regint per dos decrets dels Veguers dels anys 1981 i 1992. López també ha remarcat que l’existència de la seguretat privada s’ha de concebre com un mecanisme de prevenció efectiu i complementari de “la preservació de la seguretat pública que recau en el Cos de Policia”.
Per la seva part, Joan Carles Ramos, conseller general de Demòcrates, ha desgranat les funcions de les dues noves figures professionals que contempla la llei. D’una banda, el director de seguretat -obligatori per a les empreses amb més de deu vigilants i escortes-, s’encarregarà de controlar el seu personal de seguretat, les armes i fer una avaluació de possibles riscos. I per l’altra, l’escorta privat, que tindrà la funció de protegir persones o grups de persones “per impedir que siguin objecte d’agressions o actes delictius”.
Ramos ha afegit que els escortes privats “no podran anar armats excepte en casos excepcionals”, mentre que els vigilants de seguretat podran portar arma de foc depenent del servei que ofereixin (vigilància i protecció de joies, transport de diners, custòdia d’obres d’art, etc.), i sempre que vagin uniformats.
Per últim, el conseller general de Ciutadans Compromesos Raul Ferré ha informat de quina manera les empreses de seguretat privada hauran d’establir mecanismes de col·laboració amb el Cos de Policia. “Aquesta comunicació serà obligatòria en cas que constatin una situació que pugui representar un perill per a la seguretat pública”, ha detallat. També ha fet èmfasi en el fet que els detectius privats hauran de col·laborar obligatòriament amb el cos d’ordre públic si hi ha indicis de delictes en les seves investigacions.
Un dels aspectes que més preocupen a les empreses de seguretat privades radicades al país “és que empreses estrangeres ofereixin productes de vigilància sense disposar d’efectius al país” ha puntualitzat Ferré. Aquesta situació quedarà corregida un cop la llei entri en vigor, ja que determina l’obligatorietat de disposar d’una central d’alarmes en territori andorrà, així com del personal necessari per donar-hi resposta.
El text també contempla la creació d’un registre de seguretat privada per facilitar el control i el seguiment tant dels professionals com de les empreses del sector i la regulació de centres per poder dur a terme la formació obligatòria que determina la llei.
López, Ramos i Ferré han recalcat que aquesta proposició de llei s’ha treballat conjuntament amb el sector. Així mateix, estableix un any de termini perquè les empreses es puguin adaptar a la nova llei i fins a tres anys perquè comptin amb la figura del director de seguretat.