El Projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022 preveu invertir 44,1 milions d’euros a les comarques de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran, una xifra que supera en un 3,7% la inversió prevista en el darrer pressupost “i que suposa un augment del 83% respecte a la mitjana dels darrers cinc anys”, ha subratllat el conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró. A més, la inversió per habitant s’enfila fins als 611 euros i se situa per sobre del doble de la mitjana al país, raó per la qual el conseller ha considerat que “estem en la bona línia per recuperar les passes que en alguns moments de la història recent no es van fer amb la valentia i la velocitat que mereixia aquest territori, que suposa el 46% de la superfície de Catalunya”.
El conseller Giró ha presentat aquest matí a Puigcerdà el Projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2022 davant els agents econòmics i socials de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. L’acte també ha comptat amb la presència de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i del delegat territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i l’Aran, Ricard Pérez. Abans de desgranar els detalls de la inversió al territori, Giró ha exposat els principals trets dels Pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent, que van ser aprovats pel Govern el 9 de novembre passat. Ha remarcat que es tracta d’uns comptes “focalitzats en la inversió social” però que alhora “tenen l’objectiu de reactivar econòmicament i socialment el país després de la pandèmia” per tal de recuperar “l’embranzida del 2019”.
Pel que fa a la inversió específica a les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, Giró ha explicat que els projectes inclosos als Pressupostos són aquells que és factible executar durant l’exercici, de manera que “allò que posem és allò que farem”. “No volem fer els jocs de malabars als quals ens té acostumats el Govern d’Espanya, per quedar bé el dia que presenten els Pressupostos i quedar malament la resta de l’any”, ha assegurat. I, en aquest sentit, ha lamentat que l’Estat executi només un 30% de la inversió inicial prevista als seus comptes, mentre que el percentatge d’execució de la Generalitat a la vegueria de l’Alt Pirineu l’any 2020 va ser del 106,3%, “és a dir, 2,7 milions més que l’import pressupostat inicialment”, ha reblat.
Polítiques específiques per cobrir les necessitats del territori
El 82% de la inversió prevista a l’Alt Pirineu i a l’Aran es concentra en actuacions vinculades al transport (ferroviari, aeri i per carretera) i a les estacions d’esquí, i aquest percentatge arriba al 89% si hi afegim els imports destinats a la millora urbana, a la salut i a les actuacions ambientals. Segons el conseller, a l’hora d’assignar els recursos “hem volgut ser molt sensibles a les demandes dels ciutadans i, en el cas del Pirineu, tenim molt clar que el transport, la salut i el turisme, amb tota l’activitat econòmica que aquest turisme genera, són tres pilars que no podem deixar de banda”.
En aquest sentit, el conseller ha expressat el seu desig que el projecte de Jocs Olímpics d’Hivern 2030 pugui tirar endavant, atès que es tracta d’un projecte “sostenible”, que contribueix a l’equilibri territorial i a la dinamització econòmica i comercial del Pirineu, “que té el suport de la majoria del territori i que no vulnera cap llei urbanística ni d’espais naturals”. “El Pirineu mereix la mateixa oportunitat que va tenir Barcelona el 1992, la mateixa oportunitat de mostrar al món el seu patrimoni natural, cultural i gastronòmic”, ha conclòs.
Entre les principals inversions previstes a la vegueria destaquen actuacions per valor de 12,9 milions a les estacions d’esquí de La Molina, Boí Taüll, Espot i Port Ainé, amb les quals es busca dinamitzar altres sectors a les comarques del Pirineu. També s’invertiran 20,5 milions en actuacions a les carreteres, que inclouen el condicionament de la C-14 en el tram Organyà-Montant de Tost o la millora de la via ciclista a l’entorn de la C-13 entre el tram de Sort a Rialp. En matèria de Salut, s’invertiran 1,6 milions a l’hospital del Pallars i a l’hospital transfronterer de la Cerdanya, mentre que en l’àmbit del transport aeri i ferroviari cal esmentar, respectivament, els 1,3 milions assignats a l’aeroport de la Seu d’Urgell i els 1,4 milions destinats a obres de la línia Lleida-La Pobla de Segur en el seu tram per la vegueria. A aquestes actuacions ja incloses als comptes, segons ha detallat Giró, “també caldrà sumar-hi les inversions procedents dels fons europeus Next Generation que puguin ser adjudicats a projectes presentats per entitats i empreses de l’Alt Pirineu i de l’Aran”.
Les inversions a les comarques de la vegueria es distribueixen de la següent manera:
Alt Urgell: la comarca rebrà inversions per valor de 16,9 milions d’euros, entre les quals destaquen el condicionament de la C-14 entre Organyà i Montant de Tost (7,9 M€), la conservació de carreteres (2,2 M€), les obres de condicionament a l’Horta de la Valira (1,5 M€), les inversions a l’Aeroport de la Seu d’Urgell (1,3 M€), les obres d’adequació per instal·lar 7 mòduls per als Bombers a l’Aeroport de la Seu d’Urgell (0,48 M€) i el desplegament de la fibra òptica entre les poblacions de Solsona i la Seu d’Urgell (0,88 M€)
Alta Ribagorça: la inversió ascendeix a 4,6 milions, que inclouen diverses actuacions a l’estació d’esquí de Boí-Taüll (3 M€), la conservació de carreteres (1,3 M€) i la rehabilitació integral del Palau Abacial (Pont de Suert) com a seu de l’Arxiu comarcal (0,22 M€)
Cerdanya: la inversió a la comarca se situa en 9,4 milions d’euros, i es destinarà a actuacions diverses a l’estació d’esquí de La Molina (7,5 M€), a l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya (0,5 M€), a la conservació de carreteres (0,5 M €) i a la restauració hidrològica del Barranc de Bellver i Martinet (0,25 M€), entre d’altres
Pallars Jussà: es preveuen 4,6 milions d’euros d’inversió global, que inclouen obres a la línea ferroviaria Lleida – La Pobla (1,4 M€), la conservació de carreteres (1,3 M€), la reforma de l’Hospital del Pallars (0,78 M€) i I’impuls de la ruta cicloturística Lleida – La Pobla de Segur (0,4 M€)
Pallars Sobirà: les inversions a la comarca ascendeixen a 7,3 M€, i comprenen actuacions a les estacions d’Espot i Port Ainé (2,4 M€), la millora de la via ciclista a l’entorn de la C-13 en el tram Sort- Rialp (2,1 M€), la conservació de carreteres (1,3 M€), l’adequació del conjunt de Casa Bringué de Ginestarre en Alberg de Joventut (0,63 M€), l’arranjament dels accessos a les llacunes i l’estabilització del talús al barranc Coma Sarrera de Soriguera (0,51 M€) i les obres de la 2a fase de l’adequació de l’edifici annex al Castell de Sort com a biblioteca (0,23 M€)
En el cas de l’Aran, que disposa d’un model de finançament propi, es preveu una inversió per a la conservació de carreteres per valor d’1,3 milions, que s’afegeix als 28,6 milions assignats a través del model de finançament. Aquest finançament supera en un 7,4% l’assignació del darrer pressupost, un increment corresponent al de la despesa no financera i no finalista dels departaments de la Generalitat, tal i com ho estableix la normativa del model. En la dotació del 2022 s’han incorporat el traspàs en matèria de gestió de grans carnívors i fauna salvatge protegida (0,17 M€) i determinats imports en matèria de salut que es consoliden per als anys següents (0,73 M€), així com 0,58 M€ per a polítiques pròpies i un import addicional de 40.000 euros per al foment de l’aranès.
“Un Pirineu amb futur”
El delegat territorial del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Ricard Pérez, ha assegurat que els Pressupostos per al 2022 “visualitzen que el Pirineu té futur” i ha valorat que els comptes permetin portar a terme les polítiques necessàries “per fer fort el nostre territori i perquè tothom tingui l’oportunitat de viure i treballar al Pirineu”. Per l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, els pressupostos “ens ajudaran a fer que els projectes que tenim com a país tirin endavant”, i ha subratllat la importància d’anar “tots alineats, sector públic i sector privat”, per portar a terme “la necessària recuperació econòmica”.
Els pressupostos de la reactivació social i econòmica del país
El Projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2022 és el principal instrument del Govern per impulsar la reactivació social i econòmica de Catalunya després de la crisi derivada de la Covid-19. Amb aquest objectiu, els comptes preveuen un increment excepcional de la despesa pública, que assoleix un valor rècord de 38.139 M€, 5.618 M€ més (17,3%) que en el darrer pressupost aprovat (2020). Aquest augment dels recursos ha estat possible gràcies a l’aportació dels Fons Next Generation, que el 2022 ascendeixen a 2.142 M€.
Per àmbits, la despesa social concentra el 74,6% dels recursos totals, i els departaments que més incrementen la seva dotació són Salut (11.171 M€, 1.456 M€ més), Educació (6.681 M€, 1.009 M€ més) i Drets Socials (3.969 M€, 905 M€ més). Entre els trets més destacats dels comptes destaca el seu caràcter fortament inversor, fins al punt que la inversió del conjunt del sector públic s’enfila fins als 3.951 M € i gairebé dobla la pressupostada el 2020 (2.012 M€).
La trobada d’avui forma part d’un seguit de visites territorials en les que el conseller d’Economia i Hisenda exposa als agents econòmics i socials de les vuit vegueries catalanes les principals característiques del Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022.
