La Generalitat de Catalunya considera que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre “no fa els deures” pel que fa a la gestió de la sequera a la conca del Segre i l’Ebre. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha presentat aquest dimarts l’entrada en vigor de noves restriccions d’aigua a les conques internes -principalment a les comarques que depenen dels rius Llobregat i Ter- i ha assegurat que està “molt preocupada” per l’actitud de la CHE, que l’any passat ja va generar polèmica al sud de l’Alt Urgell en deixar pràcticament sec el pantà de Rialb, en el marc de la campanya de reg a la plana de Lleida.
Un buidatge sistemàtic, el de l’estiu passat, que ara es pot girar en contra dels regants de la regió lleidatana, que darrerament ja han admès la seva preocupació pel fet que aquesta tardor i hivern no ha plogut tant com esperaven i, en conseqüència, aquesta vegada poden tenir problemes de disponibilitat d’aigua.
Sobre aquesta situació, Teresa Jordà creu que és “innegable que hi haurà dificultats per a regar” perquè l’estiu passat, en lloc d’evitar que Rialb arribés a nivells mínims, la CHE “es va encomanar a Déu perquè plogui i per a resoldre els problemes de regadiu”. Per això, la Generalitat ha exigit una reunió formal amb la Confederació de l’Ebre per a abordar l’assumpte, tot recordant que el Govern català ja té activat des de fa un any i mig -des de d’octubre del 2021- un pla de sequera per a les conques internes.
De la seva part, la CHE ha desmentit que no planifiquin aquestes situacions i ha assegurat que sí que preveuen restriccions a l’ús de l’aigua en la campanya de regadiu a la plana de Lleida, però també per a altres usos no econòmics o no agraris, com poden ser la generació d’energia a les centrals hidroelèctriques.
La situació de la conca de l’Ebre, a Catalunya, és la que té les “pitjors perspectives”, segons reconeix la presidenta de l’organisme, Maria Dolores Pascual, que precisament aquest dimarts ha visitat la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell. Pascual ha apuntat que el mes de març que ara comença serà “determinant” per a prendre decisions. En qualsevol cas, ha advertit als regants que si no hi ha un canvi de tendència “la campanya serà difícil”. De fet, algunes comunitats de regants ja apliquen restriccions, com per exemple al canal d’Aragó i Catalunya, i a l’Urgell molts agricultors han optat per plantar enguany més cultiu de secà.
Davant aquest panorama, Pascual ha dit que la CHE està en contacte permanent i en vigilància per les zones crítiques, com pot ser la conca del Segre que, assegura, ja està “en situació d’emergència des de fa molts mesos”. Els contactes, ha dit, es mantenen amb la Generalitat, tant pel que fa a l’activitat agrària pel que fa a l’acció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i dels usuaris mateixos. Uns usuaris -principalment regants- dels quals Pascual ha matisat que tenen capacitat de reduir i preveure i per això s’han adaptat.
El pantà d’Oliana, al 41%
Segons les dades actualitzades d’aquest dimecres mateix, que publica la confederació, a data d’avui l’embassament de Rialb és a només un 11,9% de la seva capacitat, atès que emmagatzema 48 hectòmetres cúbics sobre una capacitat de 403. La presa, a cavall de l’Alt Urgell i la Noguera, no s’ha reomplert com la CHE esperava després que a la darrera campanya de reg de Lleida la van buidar constantment fins a arribar en alguns moments a un límit del 5%.
De la seva part, el pantà d’Oliana disposa actualment de 35,4 Hm3, sobre una capacitat de 84,3, i per tant està al 41,9%. Un percentatge força millor que el de Rialb, però que igualment és molt baix per l’època, sobretot tenint en compte que en anys de bon règim hídric ha arribat a estar pràcticament ple abans de l’inici de l’època de regadiu.
Mesures antisequera a les conques internes
Pel que fa a la situació, tant o més crítica, en què es troben la conca del Ter i la del Llobregat (que inclou el Solsonès i el Berguedà), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha anunciat aquest dimarts que limitarà a partir d’aquest dijous mateix l’abastiment d’aigua a tota aquesta àrea en la qual hi viuen 5,9 milions d’habitants; és a dir, al voltant d’un 75% de la població de Catalunya.
Es restringirà l’ús d’aigua a un màxim de 230 litres per persona i dia. L’entrada en l’escenari d’excepcionalitat, que també inclou l’aqüífer del Fluvià i la Muga, comportarà a totes aquestes comarques la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, tant públiques com privades. En aquest darrer cas, només es permetrà per a mantenir viu l’arbrat i per al gota a gota o amb regadores. I es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable.
En total, aquestes mesures afecten 224 municipis que han entrat en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, bàsicament de les àrees de Barcelona i Girona i de la Catalunya Central.
Les principals ciutats, les que necessiten reduir més el consum
Teresa Jordà, ha dit que en aquesta extensa zona es passa del “semàfor groc al taronja”, i al quart dels cinc escenaris totals per a gestionar la sequera, que ja dura 29 mesos, 11 més que la del 2008. Per a tornar a una situació de normalitat, segons ha dit Jordà, “hauria de ploure uns 50 litres per metre quadrat cada dia durant 4 mesos”. La consellera ha dit que els models van predir un gener i febrer més plujosos de l’habitual i que per sort s’han complert, tot i que ha recordat que habitualment són mesos secs. En el mateix sentit, els models preveuen una primavera plujosa, i això sí que podria ajudar a omplir les reserves. Jordà ha dit que “es podria aguantar fins a un any més sense pluges, però aprofitant a nivells extrems totes les mesures”.
La consellera també ha demanat als ajuntaments i als proveïdors d’aigua que donin dades a l’ACA sobre l’abastament, i ha recordat que el Govern ja ha fet requeriments en aquest sentit i pot imposar sancions a partir d’ara. Així, per exemple, tots els municipis de més de 20.000 habitants han de tenir plans d’emergència contra la sequera, però no tots l’han aprovat encara.
Jordà també ha dit que seran més exigents amb els municipis grans, que és on, admet, “hi ha més marge de millora”. De fet, ha dit que durant aquesta sequera el consum urbà d’aigua, en lloc de reduir-se, ha crescut un 3,5% tot i les campanyes de conscienciació. Tot plegat, a més a més, en un context en què ara aquestes àrees urbanes acullen força més població que al 2008, perquè les darreres dues dècades el nombre d’habitants de Catalunya s’ha disparat fins als 7,7 milions, un increment de més del 25% respecte dels poc més de 6 milions que hi havia al començament de l’actual segle, i que aquest creixement s’ha produït sobretot a les zones més poblades.
Per tot plegat, el Govern català insta a reduir el consum, sobretot a les àrees urbanes de Barcelona i Girona -les zones que més depenen dels pantans- però també a la resta del país.