Els grups parlamentaris de la majoria (Demòcrates, Independents i Ciutadans Compromesos) han presentat aquest dilluns prop d’una cinquantena d’esmenes al Projecte de llei d’economia digital, l’emprenedoria i la innovació. Les esmenes pretenen, per una banda, establir nous mecanismes de control i exigència a la inversió estrangera, així com incrementar el compromís dels residents passius que venen al país.
Per altra banda, i per complementar una llei destinada a seguir diversificant l’economia andorrana i donar suport a l’emprenedoria, es regulen conceptes com els espais comuns complementaris (coliving), el lloguer d’espais compartits de treball (coworking), o la desconnexió digital.
La presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, i pel que fa a les esmenes relacionades amb la inversió estrangera i els residents passius, ha explicat que, aprofitant que aquesta llei modificava la Llei qualificada d’immigració, s’hi fan nous canvis per a introduir més criteris de filtratge per a garantir que “la inversió és de qualitat i realment pot aportar valor afegit al país”.
Així, els professionals liberals que vulguin obtenir una autorització de residència i treball hauran de formar part d’una societat andorrana amb una participació d’almenys un 34% (ara és un 25%). A la vegada, augmenta el dipòsit que han de fer davant l’Autoritat Financera Andorrana: es passa dels 15.000 als 50.000 euros.
Ara bé, i per tal de donar suport a l’emprenedoria, als joves, i a la innovació, una de les esmenes estableix que el Govern, per reglament, establirà els criteris que podran eximir-los de fer el dipòsit a l’AFA.
Una de les esmenes presentades també s’encamina a què, en cas de desestimació de dues vegades consecutives de la renovació del permís per manca d’activitat, el sol·licitant no la podrà tornar a obtenir fins que hagin transcorregut com a mínim 12 mesos.
Amb relació als residents passius, hauran d’invertir 600.000 euros al país. Actualment, són 400.000, xifra que només es manté en cas que la inversió es faci al Fons d’Habitatge, amb l’objectiu que la tasca d’aquest pugui incentivar l’oferta del país. Finalment, i en cas que la inversió es faci en béns immobles, s’haurà de destinar un import mínim de 400.000 euros per cada unitat immobiliària. S’evita així “l’especulació d’alguns residents passius que fan servir la inversió per a construir cases unifamiliars i fer negoci”, ha manifestat Bonell.
Les esmenes també incideixen en la regulació dels espais compartits (coliving), que en el text inicial de la llei estaven únicament destinats als nòmades digitals o professionals que venien al país per un espai de temps limitat. La coalició amplia els supòsits amb els quals s’hi podrà accedir.
D’aquesta manera, amb les modificacions proposades per la majoria “aquests espais també s’obriran a joves del país que es volen independitzar o trobar un primer habitatge en el procés d’emancipació” ha detallat Marc Magallon, president suplent del Grup Parlamentari Independent. A més, ha apuntat que “la voluntat d’aquest projecte també és dividir l’espai geogràfic del país en pols de diferents tipus d’activitats econòmiques” perquè no quedin totes concentrades a les parròquies centrals.
D’altra banda, el president del Grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, ha subratllat que “el text regularà els horaris i la desconnexió digital de la persona treballadora, de manera que podrà quedar estipulat, amb acord entre les parts, en quins horaris l’assalariat té dret a un descans digital per a no rebre missatges de WhatsApp o correus”, per exemple.
Per últim, Naudi d’Areny-Plandolit ha ressaltat “l’impuls que pretenem donar amb aquesta llei en la formació acadèmica dels alumnes de les escoles d’Andorra en emprenedoria i en economia digital” amb la vocació de “preparar-los al màxim per al futur”.