Itàlia aplica l’obligatorietat de les alarmes a les cadiretes infantils als vehicles per l’oblit d’alguns pares

Un nen en una cadireta infantil dins d'un vehicle (Getty images)
Un nen en una cadireta infantil dins d’un vehicle (Getty images)

Des del 6 de març de 2020, a Itàlia és obligatori que totes les cadiretes de cotxe utilitzades per a infants menors de quatre anys estiguin equipades amb un sistema d’alarma que alerti de la presència del nen dins el vehicle quan el conductor se n’allunya. Aquesta normativa pionera a Europa respon a una necessitat real: evitar l’oblit involuntari de nens dins dels cotxes, una tragèdia que, malauradament, ha tingut conseqüències fatals en més d’una ocasió, com el que passava fa ben pocs dies a Valls (Tarragona).

Per què aquesta mesura?

El fenomen conegut com a “oblit dissociatiu” es produeix quan el cervell, per estrès, rutina o distracció, desconnecta certs records immediats. Això pot portar, per exemple, un pare o mare a sortir del cotxe pensant que ja ha deixat el fill a l’escola, quan en realitat el petit encara és al seient posterior. Les temperatures dins d’un cotxe poden pujar ràpidament, especialment a l’estiu, i deixar un infant a dins pot tenir conseqüències tràgiques en qüestió de minuts.



Com funcionen aquestes alarmes?

Els sistemes homologats poden funcionar de diverses maneres: alguns són integrats dins de la cadireta, mentre que d’altres consisteixen en coixins sensors col·locats sota l’infant. Aquests dispositius es connecten habitualment amb una aplicació mòbil o mitjançant Bluetooth, i emeten una alarma sonora i visual quan detecten que el nen continua a la cadireta un cop el cotxe s’apaga o el conductor s’allunya amb les claus.

A més, alguns sistemes poden enviar notificacions a altres contactes predefinits en cas que el primer avís no sigui atès. Des de l’entrada en vigor de la llei, associacions de famílies i seguretat infantil han demanat que mesures similars s’estenguin a altres països europeus. De fet, la Unió Europea ha considerat aquesta normativa com una bona pràctica, i ha encoratjat els estats membres a estudiar-ne la viabilitat.

[do_widget id=category-posts-pro-64]