La síndrome de Rebeca és un fenomen psicològic que es caracteritza per una gelosia obsessiva cap al passat sentimental de la parella, especialment en relació amb exparelles o relacions anteriors. Aquest trastorn pren el seu nom de la novel·la Rebeca (1938) de Daphne du Maurier, en la qual la protagonista lluita contra la presència constant de la memòria de l’exdona del seu marit, tot i que aquesta ja ha mort. Les persones que pateixen aquesta síndrome experimenten una inquietud persistent i, sovint, irracional, envers les relacions passades de la seva parella. Això pot incloure:
- Pensaments obsessius: imaginar situacions entre la parella actual i les seves exparelles, sovint sense fonament.
- Comparacions constants: sentir-se inferior o competint amb l’exparella, ja sigui pel físic, la personalitat o èxits compartits en el passat.
- Recerca d’informació: explorar obsessivament xarxes socials, fotografies o qualsevol altre rastre de les relacions passades.
- Ansietat i inseguretat: un sentiment d’amenaça constant que pot generar problemes de confiança dins de la relació actual.
La síndrome de Rebeca sovint es relaciona amb factors personals i emocionals
- Baixa autoestima: la percepció de no ser suficient pot alimentar la inseguretat i la gelosia.
- Por al rebuig o a l’abandonament: persones amb una història d’abandonaments emocionals poden ser més vulnerables.
- Dependència emocional: una vinculació excessiva amb la parella pot fer que el passat prengui un protagonisme injustificat.
- Idealització del passat: imaginar que la relació anterior era “perfecta” pot augmentar la percepció d’una amenaça.
Aquest tipus de gelosia pot afectar greument les relacions actuals. Sovint genera conflictes, desconfiança i, en casos extrems, pot portar al deteriorament de la relació. La parella pot sentir-se frustrada o pressionada per haver de justificar contínuament el seu passat, cosa que dificulta la construcció d’un futur saludable.
Com gestionar-la?
- Treballar l’autoestima: conèixer i acceptar les pròpies virtuts i limitacions ajuda a sentir-se més segur dins de la relació.
- Comunicar-se obertament: expressar les inseguretats a la parella de manera constructiva pot ajudar a resoldre dubtes i malentesos.
- Posar límits al passat: acceptar que les relacions anteriors formen part de la història de cadascú i no defineixen el present.
- Teràpia psicològica: en casos greus, acudir a un professional pot ser essencial per a identificar les arrels del problema i desenvolupar estratègies per a superar-lo.