Les runes són símbols utilitzats a les antigues cultures germàniques, escandinaves i anglosaxones com a sistema d’escriptura i com a eines per a la màgia i la predicció. Aquestes inscripcions es trobaven a pedres, armes, joies i altres objectes, sovint amb la finalitat de protegir, beneir o invocar forces sobrenaturals. Els alfabets rúnics més coneguts són el Futhark antic (amb 24 runes) i els seus derivats, com el Futhark jove i el Futhorc anglosaxó.
Cada runa té un significat específic, que pot representar conceptes naturals, abstractes o divins, com el sol, la força, el destí o l’amor. A més del seu valor com a símbol d’escriptura, se’ls atribueixen poders màgics i espirituals. Sovint s’utilitzaven en rituals de protecció, curació o predicció del futur. També es creia que podien connectar amb les forces còsmiques o amb els déus, especialment dins de la mitologia nòrdica.
No hi ha consens sobre quina és la runa més poderosa, ja que depèn del context en què s’utilitzin. Però algunes runes es consideren especialment influents:
Algiz (ᛉ): Representa la protecció i la defensa divina. Se sol invocar per a obtenir seguretat i protecció en situacions difícils.
Tiwaz (ᛏ): Associada amb el déu Týr, simbolitza la justícia, la victòria i el sacrifici. S’utilitza per a invocar força i coratge.
Sowilo (ᛋ): Simbolitza el sol i la realització. Representa la llum, l’èxit i el triomf sobre les adversitats.
En la tradició nòrdica, es diu que el déu Odin va descobrir les runes després de penjar-se durant nou dies i nits de l’arbre del món, Yggdrasil, com a sacrifici per a adquirir el coneixement i la saviesa que representen.