L’antroponímia és una branca de l’onomàstica —la ciència que estudia els noms propis— que es dedica a l’estudi dels noms de les persones. El terme prové del grec ánthrōpos (home, persona) i ónoma (nom), i engloba tant els noms de pila (o antropònims) com els cognoms (o patronímics). L’antroponímia analitza diversos aspectes dels noms personals:
- Origen i significat: molts noms tenen una arrel en llengües antigues (llatí, grec, hebreu, germànic…) i porten significats que sovint han perdut el seu sentit original per als parlants actuals.
- Evolució històrica: els noms canvien al llarg del temps, tant en la seva forma com en la seva popularitat. Per exemple, noms com Eulàlia o Montserrat eren molt comuns fa dècades i avui són menys freqüents.
- Distribució geogràfica i cultural: els noms poden variar segons la regió, la cultura o, fins i tot, segons tendències socials i polítiques. L’antroponímia pot ajudar a identificar l’origen geogràfic o cultural d’una persona a través del seu nom.
- Normes i tradicions: cada societat té convencions sobre com es trien i s’utilitzen els noms. A Andorra, Catalunya i a l’Estat espanyol, per exemple, és habitual l’ús de dos cognoms, un del pare i un de la mare, ordenats segons la tradició hispànica.
L’antroponímia no només és una disciplina acadèmica, sinó que té aplicacions molt diverses:
- Genealogia i història familiar: permet seguir el rastre de famílies a través dels cognoms i entendre com s’han transmès al llarg de les generacions.
- Sociologia i demografia: l’estudi dels noms pot revelar tendències socials, com ara modes, influències culturals o canvis en les preferències de nom entre diferents generacions.
- Lingüística i etimologia: contribueix a entendre l’evolució de les llengües i la influència d’unes cultures sobre altres.
- Documentació i arxius: és essencial en el treball dels arxivers, historiadors i genealogistes per a identificar persones en documents antics o oficials.
- Identitat i cultura: els noms són una part fonamental de la identitat de les persones i de la memòria col·lectiva. Conèixer-ne l’origen pot reforçar el sentiment d’arrelament i identitat cultural.