L’hèrnia umbilical és una de les hèrnies abdominals més freqüents, sobretot en cadells. La majoria solen formar-se en el moment del part, quan la mare no arrenca bé el cordó umbilical i queda un forat que no es tanca convenientment, introduint-se en el teixit o greix. Aquest tipus d’hèrnies es denominen congènites, i en molts casos, desapareix abans dels 6 mesos d’edat.
Solen ser de la grandària d’un cigró, toves i fins i tot poden desaparèixer amb el tacte. Quan són de naixement no solen requerir d’operació i són totalment inofensives i indolores, per la qual cosa, tret del factor estètic, no han de preocupar-nos massa.
Les hèrnies adquirides són aquelles que sorgeixen a posteriori i poden ser provocades per algun accident o mossegada. Si passa això i l’hèrnia no afecta cap òrgan, tampoc, en principi, solen ser greus, si bé, en qualsevol d’ambdós casos, sempre és aconsellable que siguin controlades periòdicament per un veterinari. Serà aquest professional qui ens informarà en cada cas particular dels passos que cal seguir.
Si observem en algun moment que l’hèrnia canvia de grandària o color o produeix dolor a l’animal, sí que haurem d’anar d’immediat al veterinari per tal que l’examini i comenci el tractament pertinent.
En el cas que calgui intervenir en algun moment l’hèrnia, cal saber que majoritàriament són operacions que no tenen molta complexitat. Això sí, caldrà seguir unes pautes després per a aconseguir com més aviat millor la recuperació de la nostra mascota. Algunes d’elles seran:
– No donar a l’animal passejos molt llargs perquè no es cansi.
– Controlar la ferida i anar netejant-la amb iode perquè no s’infectin els punts de sutura.
– Evitar que es llepi o es grati en la ferida.
– Procurar-li tranquil·litat i una dieta adequada.
Només en els casos més greus pot ser necessària una operació per a evitar l’estrangulació d’algun òrgan i en casos extrems la mort de l’animal.