Aquesta nit en què la foscor sembla regnar, recordem que tota ombra existeix només perquè hi ha llum. Avui els carrers s’omplen de disfresses, màscares i llums que trenquen la foscor. Però, més enllà de les carbasses i els ensurts, Halloween ens convida a mirar de front el que normalment evitem: el misteri, allò desconegut, fins i tot les nostres pròpies pors.
Halloween no és més que un antic recordatori dels cicles de la vida, de la presència de l’ànima i del misteri que ens envolta. És un dia per a recordar que tots portem una part d’ombra a dins, i que reconèixer-la no ens fa febles, sinó més humans.
Darrere de cada màscara hi ha una cara veritable, una història, una emoció que busca ser compresa. És un moment per a honrar els qui ja no hi són, per a sentir la seva energia a prop i agrair el seu pas per la nostra vida.
La frontera entre allò visible i allò invisible es torna més fina, i el cor, si està en calma, pot percebre l’etern que habita en tot.
Així com les fulles cauen a la tardor, també nosaltres podem deixar anar allò que ja no necessitem: vells temors, rancúnies o pensaments que ens lliguen.
Halloween pot ser, si volem, un moment per a transformar la por en força i la foscor en aprenentatge. Que aquesta nit ens serveixi per a renéixer, per a deixar anar el que mor i obrir espai al que és nou. Perquè la veritable màgia no és als conjurs, sinó a l’ànima que desperta.
Cada por que comprenem es transforma en saviesa, i cada ombra que abracem es torna llum. Perquè només qui s’atreveix a mirar la nit amb calma, hi descobreix la llum més sincera.