Avui els nostres fills, mes amunt mes avall, acaben de complir un any. I això vol dir que aviat farà un any d’aquella primera trobada a l’Starbucks de l’avinguda Carlemany (un dels pocs locals a Andorra amb capacitat per una colla de mares amb cotxets).
Algunes de nosaltres ens coneixíem de les classes de ioga pre-part, del centre de salut, de piscina. És el que té de bo Andorra, que és tan petit que en pocs dies vam aconseguir ajuntar en un grup de whatsapp totes les mares que, tot i que teníem la baixa maternal en curs, no se’ns aplicava la nova llei, que contemplava 20 setmanes en lloc de 16. El nostre objectiu: poder gaudir d’unes setmanes més amb els nostres nadons, i aconseguir, com recomana la OMS, 6 mesos de lactància materna exclusiva, tal com farien tots els nascuts a partir del passat 1 de febrer.
Recordo nits donant el pit a la meva filla i mentrestant contestant whatsapps a mares que s’afegien al grup “has d’entrar un recurs a la CASS” “has de portar aquest i aquest altre paper”. Vam tenir reunions amb tot tipus de personalitats del país, alguns ens deien que el que demanàvem era impossible, altres que si, que ho podríem fer. La visita i la intervenció de la Maite Bourgeaud ho va canviar tot. Amb un cert escepticisme vam dirigir-nos al seu despatx però ella ens va transmetre de seguida la seguretat de que en sortiríem. D’allà vam sortir ben engrescades. A algunes els marits, els amics, ens deien “voleu dir que val la pena? No seria millor gaudir d’aquests mesos i deixar-ho estar?”
Però imagino que no hi ha força més potent que la d’una mare pel bé del seu fill.
Una altra trobada que ens va obrir moltes portes va ser la reunió amb el raonador del ciutadà, Marc Vila. Aquell va ser segurament el punt d’inflexió en la nostra empresa. I també sens dubte l’ajuda dels mitjans de comunicació, que van tractar la notícia amb tacte i van donar a conèixer el nostre problema a l’opinió pública.
Eren setmanes de cites constants: a les 9 a la CASS, a les 12 amb el Raonador, a la 1 una trucada de la ràdio…omplíem despatxos amb 20, a vegades 30 o 40 cotxets, una autèntica bogeria que va acabar de la millor manera possible.
Un matí vaig rebre una trucada: Que si, m’han dit que si, que ho arreglaran.
Felicitat absoluta. 4 setmanes més amb els nostres bebès a aquesta edat no tenen preu.
Ara ha passat un any, i ens hem reunit de nou per celebrar-ho a l’Orange Goat. M’ha sobtat descobrir que durant aquest any moltes de nosaltres hem canviat la feina o hem deixat de treballar. A alguna directament l’han acomiadat en tornar de la baixa (a Andorra? Al segle XXI? Doncs si…) Altres han plegat perquè no hi havia opció de fer una conciliació real, i es fa difícil la criança arribant cada dia a les 7 del vespre a casa. No obstant altres mares han obtingut una resposta positiva al proposar a la seva empresa una adaptació de l’horari, i ho aplaudim!
Per això, el grup de Mares de la Transició encara té molta feina per fer. Treballar per una conciliació real a Andorra, per uns horaris que no ens obliguin a deixar els nostres fills 12 hores a una guarderia, i ens permetin dur a terme la tasca mes important del món: criar els nens i nenes, que, ja ho sabeu, son els adults del demà.
Grup de Mares de la Transició