Ja fa temps que s’experimenta amb la transmissió d’olors a través d’Internet, combinant substàncies en el dispositiu de sortida perquè la seva combinació s’assembli el màxim possible a l’olor que es programa des del dispositiu d’entrada. Però, ara, investigadors de Google han anat un pas més enllà, aconseguint realitzar un ‘mapa de les olors’.
Per a qualsevol científic que vulgui abordar-la, aquesta tasca es proposa com a poc més que hercúlia, ja que fins ara no s’ha pogut trobar una relació directa entre cada molècula, i la forma en la qual, aquesta, excita els receptors de l’olor en els éssers humans.
El que han fet els científics de Google per a obtenir aquest avanç és crear una xarxa neuronal a la qual s’ha alimentat amb exemples de molècules, i les definicions d’olor que aquestes provocaven en diversos individus, de manera que el sistema aprengués la relació entre l’estructura de la molècula, i la probabilitat que, aquesta, pogués generar una determinada etiqueta d’olor. El resultat d’uns quatre anys de recerca s’ha presentat amb aquest article.
Les implicacions de l’assoliment de Google són, de moment i a grans trets, dues: en primer lloc, el fet de poder predir com faran olor les molècules fins ara no desenvolupades, la qual cosa podria arribar a ser d’utilitat a la indústria de la perfumeria i els productes cosmètics.
És més, partint de l’olor desitjada, podria arribar a ser possible deduir les molècules necessàries per a aconseguir-ho, i en quina combinació i quantitats les necessitem.
En segon lloc, aquest descobriment obre la porta a la digitalització de les olors d’una forma molt més fidedigna a tot el que s’ha aconseguit fins ara, podent enviar per Internet una mostra de l’olor, que es recompondria químicament en l’altre costat per a, per exemple, provar perfums.
La broma és massa fàcil, però precisament per això, irresistible: podem dir que és un descobriment de nassos. Amb perdó.
Per Tecnonews