“El camí de la construcció d’un model de desenvolupament econòmic sostenible i inclusiu l’hem de fer necessàriament junts el Govern i el teixit empresarial per a encarar de manera decidida reptes com la diversificació, la innovació, la digitalització o la formació”. Aquest és el missatge que el cap de Govern, Xavier Espot, ha traslladat al teixit empresarial aquest migdia de dimarts durant la presentació de l’Informe econòmic 2023 de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), que, globalment, indica una bona marxa de l’economia i unes bones perspectives de creixement.
Espot ha defensat que l’Acord d’associació amb la Unió Europea ha de significar un punt d’inflexió per a facilitar la internacionalització de les empreses, perquè permetrà l’equivalència tècnica, les homologacions i l’acceptació dels productes andorrans pel fet d’esdevenir part del mercat interior europeu. De fet, ha explicat que l’Acord preveu un comitè d’agents econòmics i socials, entre els quals, el Govern proposarà que la Cambra en formi part, a banda de comprometre’s a acompanyar el sector empresarial en el desplegament de l’entrada al mercat interior. Precisament, amb relació a l’Acord amb la UE, el cap de Govern ha reafirmat que la consulta i la seva data depenen únicament i exclusivament dels tempos d’aprovació del Consell i el Parlament de la UE.
A banda d’aquesta qüestió, Espot ha defensat que el país ha de créixer, però no a qualsevol preu i ha plantejat qüestions com si és preferible limitar el preu del lloguer o deixar que sigui el mercat que el reguli, o bé si és coherent tenir pisos buits al país quan existeix una manca evident de pisos de lloguer. En aquest sentit, ha dit, “cal posar límits a l’expansió desmesurada de certs sectors productius. És des d’aquesta perspectiva que la futura llei de creixement sostenible i el dret a l’habitatge ha de ser “el full de ruta definitiu per a aquesta legislatura” per, entre d’altres, posar fre a la inversió estrangera purament immobiliària i incentivar la inversió directa”.
El cap de Govern ha rebatut el principi general segons el qual no s’ha d’intervenir en absolut, “perquè hi ha decisions que, per molt difícils que siguin, no es poden eludir si volem avançar cap a la diversificació econòmica i l’impuls de la productivitat, i fer-ho de manera sostenible i inclusiva. Una economia vibrant, amb empreses innovadores, ha de ser capaç de generar més recursos, part dels quals es poden dedicar a reforçar l’estat del benestar i a contribuir directament a la innovació”.
Xavier Espot ha traslladat al sector empresarial la necessitat que s’impliquin en la construcció d’habitatges de lloguer assequible per la via de la concessió. El cap de Govern ha deixat clar que l’Executiu no pot seguir finançant de manera exclusiva el parc públic d’habitatge amb més promocions immobiliàries o rehabilitacions d’edificis perquè a mitjà i llarg termini podria comprometre les finances públiques. Per això, reitera el compromís d’escoltar les demandes del sector privat i s’acabin presentant als concursos per a construir i explotar via concessió aquests pisos.
L’estudi relatiu a la capacitat de càrrega turística del país, que el Govern tindrà els propers mesos, permetrà determinar les mesures necessàries per a garantir la sostenibilitat i la qualitat del sector turístic, ha dit Espot. Són mesures, ha afegit, que complementaran les previstes al Projecte de llei de creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que preveu la prohibició en la concessió de noves llicències d’habitatges d’ús turístic o la implantació d’un sistema de caducitat temporal d’aquests habitatges, entre altres iniciatives.
Durant la seva intervenció, Espot ha dit que “hem de seguir apostant per atraure empreses de valor afegit gràcies a un sistema fiscal competitiu i altres avantatges diferencials” i ha explicat que després de la pandèmia, el país està sent testimoni de l’aterratge d’empreses d’alt valor afegit que, no només s’han establert mitjançant la inversió estrangera, sinó que també n’hi ha de nascudes al mateix país i amb talent i inversió local. Justament la competitivitat fiscal permet a Andorra oferir, segons el cap de Govern, una imatge d’estabilitat i seguretat en ser un dels pocs països que pràcticament no ha variat els tipus impositius en la darrera dècada. I tot això recuperant els nivells d’inversió anterior a la pandèmia sense augmentar l’endeutament, i amb una millora constant dels serveis, infraestructures, les polítiques de suport a les empreses, als treballadors o a les famílies.
El màxim responsable de l’executiu ha exposat que la política d’inversions públiques per a l’any que ve estarà centrada en l’habitatge i les infraestructures, particularment amb la desviació de la Massana i per a finalitzar la de Sant Julià de Lòria, mantenint la implicació governamental en la gestió de l’aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell. Ha posat l’accent en la importància de les millores en la galeria de protecció d’allaus Ospitalet 2, sobre la carretera nacional RN320, que “aportarà enormes beneficis en matèria de seguretat, per a millorar la mobilitat de la zona i per a repercutir positivament en la dinamització econòmica del nostre territori”.
Respecte al projecte de la zona franca, Espot ha expressat l’interès mutu del Govern i el teixit empresarial per a tirar-la endavant, si bé ha dit que cal tenir clar el model i la viabilitat del projecte.