Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
El xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) és un ocell de zones humides lacustres, molt rar d’observar a Catalunya. La península Ibèrica comprèn gairebé tota la població europea, però a Catalunya tan sols ha criat de manera puntual al delta de l’Ebre. La seva supervivència en un territori està directament relacionada amb la qualitat biològica del medi. L’espècie està catalogada en perill d’extinció.
Hàbitat
- Ocell nedador d’ambients lacustres d’aigua dolça i salobre, en aigües de poca fondària, riques en vegetació aquàtica emergent i submergida, sobretot de caràcter temporal. Tot i això, es troba gairebé restringit a maresmes salobres, ja que són els aiguamolls més extensos i ben conservats de la seva àrea de distribució.
- Pel que fa a ambients antròpics, ocupa també basses artificials sempre que es compleixin els requeriments ecològics anteriors.
- El comportament és semblant al dels morells, amb els quals se sol comparar, nedant i alimentant-se a les llacunes i criant als canyissos de la vegetació de ribera.
Distribució
- El xarxet marbrenc presenta una distribució àmplia, però molt fragmentada, i ocupa una estreta franja que s’estén des de la costa mediterrània de la península Ibèrica, el nord d’Àfrica, Turquia, l’Orient Mitjà i l’Àsia central, fins a l’oest de la Xina. Les poblacions occidentals hivernen majoritàriament al Marroc i Tunísia, i arriben ocasionalment al sud del Sàhara.
- A Espanya la població es concentra a les maresmes del Guadalquivir i el Hondo, i les salines de Santa Pola, al País Valencià. Juntes, comprenen el 90% de les parelles reproductores d’Espanya.
- La distribució d’aquestes àrees de cria s’ha empetitit un 40% en només 20 anys, i ha desaparegut de Múrcia.
- A Catalunya, és molt escàs en migració, més regular i abundant a la tardor que a la primavera. També és un hivernant i nidificant irregular, però molt rar. Només es té evidència de cria a l’illa de Buda, al delta de l’Ebre.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.