Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir-se?
El rorqual comú (Balaenoptera physalus) és el segon mamífer més gran del món, després del rorqual blau. Els mascles pesen fins a 70 tones, amb una longitud de 22-27 metres. Les femelles són un 5-10% més llargues i pesants que els mascles. S’estima que la massa dels rorquals varia estacionalment segons les condicions d’alimentació. Aquest animal està catalogat com a espècie vulnerable.
El cos és llarg i estilitzat. La part superior dorsal i els costats són de color gris bru i la part inferior és de color blanquinós. La part dreta del terç anterior del cos és de color blanc, mentre que el costat esquerre és gris o negre; aquesta asimetria de la pigmentació del cap és única entre els mamífers i és molt útil per identificar-los. Els rorquals tenen entre 50 i 60 plecs gulars a la part inferior del cos que permeten l’expansió de l’àrea de la gola durant l’entrada de l’aigua plena d’aliment. L’aleta dorsal és corba, falcada i prominent a l’inici de l’últim terç del cos. Les aletes pectorals són petites i acabades en punxa. La cua és àmplia i blanca per la seva part ventral.
Els adults tenen entre 262 i 390 barbes de queratina a cada costat de la boca. El buf que exhala l’espiracle es projecta verticalment i pot arribar als 6 metres d’alçada.
Hàbitat
- És més abundant a les aigües fredes i temperades, i més escàs a les aigües més càlides i a les regions equatorials.
- És una espècie pelàgica, d’aigües profundes i productives, especialment on comença la caiguda de la plataforma continental i les capçaleres dels canyons submarins.
- A les costes catalanes, la major part de la població es concentra en el front oceànic que cada any es forma a mig camí entre la península i les illes Balears, raó que ha portat a crear una zona protegida denominada Corredor Migratori de Cetacis.
- També davant les costes catalanes se’l pot observar a poques milles de la costa i de vegades molt a prop.
Distribució
- És de distribució cosmopolita, i ocupa des de sota dels pols fins als tròpics, tant en aigües litorals com oceàniques. No se’l troba en mars petites com ara la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar Negra i la mar Bàltica. A l’Atlàntic Nord, té una distribució àmplia, amb un mínim de set subpoblacions diferents.
- És força comú a la mar Mediterrània, però n’és absent a la part oriental. Els exemplars que es troben a la Mediterrània pertanyen a una població resident que durant l’estiu es concentra en el mar de Ligúria i el nord de Catalunya i Itàlia; també hi ha exemplars que provenen de l’Atlàntic i que són més abundants a la zona sud de la península ibèrica i el nord d’Àfrica. Al llarg de les costes catalanes, es poden trobar individus d’ambdues subpoblacions: a l’hivern i a la zona més meridional, trobaríem probablement exemplars procedents de l’Atlàntic, mentre que a la zona més septentrional i a la primavera-estiu serien presents els exemplars de la subpoblació resident mediterrània.
- El rorqual comú és una espècie fortament migradora i la seva presència en les nostres aigües és fonamentalment estacional. Se’l troba sobretot durant els desplaçaments que realitza a la primavera entre el sud-oest de la Mediterrània i el sector Lígur-Provençal, en aigües de França i d’Itàlia. Tot i això, si més no una part d’aquests rorquals romanen dies o setmanes en determinades zones alimentant-se, com ara la zona compresa entre els rius Llobregat i Francolí.
- Els avaraments històrics de rorqual a Catalunya es van produir al delta de l’Ebre (1971 i 1986), a Salou (1973 i 1986), a Mataró (1977), a Pals (1983), al Prat de Llobregat (1986), a Mont-roig del Camp (1989), a Sant Antoni de Calonge (1990) i a Roses (1991). Entre els anys 1992 i 2011, es van registrar un total de 22 exemplars morts. Entre els anys 2013 i 2022, s’han registrat 11 avaraments d’exemplars morts: Palamós (2012), Vilanova i la Geltrú (2013), Sant Jaume d’Enveja (2015), Barcelona, Salou i la Ràpita (2016), Lloret de Mar (2017), Montgat i Tarragona (2018) i Sant Pol de Mar (2019).