Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
De les aus procel·lariformes del litoral destaquen:
Família Procellariidae:
- Puffinus mauretanicus – Baldriga balear
- Puffinus yelkouan – Baldriga mediterrània
- Calonectris diomedea diomedea – Baldriga cendrosa
Família Hydrobatidae:
- Hydrobates pelagicus melitensis – Ocell de tempesta
La situació taxonòmica dels procel·lariformes
La situació taxonòmica dels procel·lariformes ha canviat significativament en els últims 15 anys arran de les investigacions efectuades sobre les afinitats filogenètiques de les espècies, el seu parentiu i els diferents aspectes de la seva biologia. En aquest sentit queden encara per aclarir definitivament els límits entre la baldriga balear i la mediterrània, i de la mateixa manera les considerades fins ara subespècies mediterrània i atlàntica de la baldriga cendrosa podrien esdevenir espècies. D’altra banda, en tots els àmbits sembla clara la distinció entre l’ocell de tempesta de la mediterrània (subespècie melitensis) i el de l’Atlàntic, fet que n’incrementa la rellevància des del punt de vista de la conservació en l’àmbit global.
Hàbitat
- Aquest grup d’espècies és estrictament marí i ocupa la plataforma continental catalana. Només l’ocell de tempesta s’acosta al litoral per a nidificar a Catalunya, on ho fa de manera molt irregular.
Distribució
- Els procel·lariformes presenten concentracions d’importància mundial que atorguen rellevància i valors de protecció a les ZEPA litorals i també, en el cas de l’ocell de tempesta, tenen poblacions reproductores en nombre variable i fluctuant.
- Ocupen amplis sectors del litoral català, amb preferències pels sectors nord (Cap de Creus i Palamós), central (costes del delta del Llobregat i Garraf) i el golf de Sant Jordi i la plataforma del Delta de l’Ebre.
- En tot cas la seva distribució depèn de la quantitat d’aliment disponible (essencialment bancs de peix, particularment clupeids) que varia interanualment.
- La costa catalana també és dins la seva àrea d’alimentació i campeig, per la qual cosa registra moviments de grups d’ocells que poden ser presents en qualsevol punt de la costa amb preferència de les esmentades. Els vaixells de pesca d’arrossegament també atrauen aquestes espècies.
Dues espècies (baldriga balear i ocell de tempesta mediterrani) són amenaçades d’extinció a Catalunya –i en el cas de la baldriga en l’àmbit mundial– i una altra, la baldriga cendrosa, és vulnerable a l’extinció pel que fa a l’adopció de mesures de seguiment, control i gestió.
En els últims grups de treball del Ministeri espanyol de Medi Ambient i Medi rural i Marí es va copsar la necessitat d’efectuar censos coordinats al llarg de tota la costa per a aclarir l’estatus i la distribució de les espècies amenaçades de procel·lariformes, particularment la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) i també l’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus). Estudis recents amb tècniques de radioseguiment demostren que la pràctica totalitat de la població mundial de la baldriga balear i de la població balear (i per extensió espanyola) de les altres dues espècies s’alimenten diàriament a les costes catalanes, de les quals depenen per a la seva supervivència.
Atesos els ràpids desplaçaments d’aquestes espècies, només censos coordinats simultanis poden ajudar a conèixer-ne la distribució per a millorar-ne el coneixement i determinar-ne les àrees més crítiques per a ordenar usos del territori, en especial els eòlics offshore i els aprofitaments petrolífers i pesquers.
L’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l’espècie de vertebrat nidificant amenaçat més desconeguda a Catalunya, amb un màxim de tres parelles nidificants el 2005, si bé és present a mar obert i per la nit s’acosta al litoral. Les últimes investigacions demostren que hi ha una població fixa al litoral nord de la Costa Brava que només ha niat de manera puntual. S’estan investigant els factors que poden ajudar a sedimentar aquesta població i garantir, d’aquesta manera, la supervivència a Catalunya d’aquesta espècie amenaçada d’extinció.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.