Espècies en perill d’extinció: Mussol pirinenc

Un exemplar de mussol pirinenc (Juan Fernández / Gencat.cat)
Un exemplar de mussol pirinenc (Juan Fernández / Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

De mida petita i aspecte gris blanquinós, el crani del mussol pirinenc presenta els forats de les orelles orientats de manera diferent, una orella amunt i l’altra avall per tal de poder captar el so provinent de 360°, el que li suposa una gran eina per a localitzar preses de manera molt precisa, fins i tot amb presència de neu. El museu pirinenc és una espècie catalogada de vulnerable.



Hàbitat

  • Als Pirineus viu a tots els boscos vells de coníferes subalpines amb pi negre i/o avet entre els 1.650 i els 2.200 metres d’altitud.

  • És una espècie molt lligada a boscos de coníferes. A Catalunya i Andorra, es troba als boscos vells de pi negre i d’avet on hi hagi forats de picots per a poder fer el niu. El sotabosc no ha de ser excessivament desenvolupat, ja que precisa de clarianes on capturar les seves preses, els petits rosegadors.



Distribució

  • Espècie de distribució holàrtica, pròpia de la taigà d’Euràsia i Nord-Amèrica. A Europa es troba a totes les zones on hi hagi boscos densos de coníferes de tipus subalpí. Als Pirineus no es tenia cap referència de la presència segura d’aquesta espècie fins que, l’any 1964, se’n va trobar un niu a la zona de Font-Romeu (Cerdanya francesa). No és, però, fins als anys 80 que es va comprovar que està estès per tots els Pirineus, tant al vessant francès com a l’espanyol, així com a Andorra.

  • És una espècie en general sedentària, encara que al sud d’Europa femelles i joves poden realitzar desplaçaments força importants. Els mascles canten a prop del lloc on hi haurà el niu, entre els mesos de febrer i maig, bé abans de la sortida del sol, al mati, bé una hora després de la posta. Aquest horari, juntament amb la dificultat que fa uns anys representava accedir al seu hàbitat durant l’època de cant, la seva mida petita (24-26 cm) i el seu comportament força silenciós l’han fet passar desapercebut fins a l’actualitat.



Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

[do_widget id=category-posts-pro-64]