Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
El morell xocolater és un ocell de zones humides lacustres rar d’observar a Catalunya. Va ser més o menys abundant al llarg del segle XX, però la població catalana va patir una forta davallada. La seva supervivència en un territori està directament relacionada amb la qualitat biològica del medi. Es tracta d’una espècie catalogada en perill d’extinció.
Hàbitat
- Ocell nedador d’ambients lacustres, especialista d’aigües dolces lleument eutròfiques amb profunditats d’entre 30 i 100 metres, i amb altes cobertures de vegetació emergent i submergida. Tot i això, ocupa algunes maresmes salobres a les costes mediterrànies de la resta de la península ibèrica.
- Pel que fa a ambients antròpics, se l’ha observat en aigües de camps de depuració i basses de camps de golf, sempre que compleixin els requeriments ecològics anteriors.
- El comportament habitual és nedar a la llacuna i fer capbussades per a alimentar-se de plantes aquàtiques com Zannichellia peltata.
Distribució
- Distribució amplia, però fragmentada, des del sud-oest d’Europa i el nord-oest d’Àfrica fins a Mongòlia.
- A Espanya ha recuperat part de la seva distribució des de principis de segle XXI, tot i que no és comparable a la gran abundància de les primeres dècades del segle XX. Un fet curiós és que observant les distribucions dels tres atles dels ocells nidificant d’Espanya, es pot observar que, tot i criar als mateixos ambients, d’un atles a l’altre les ubicacions de cria són diferents. Això pot ser degut al fet que els requeriments ecològics disponibles a la península no compleixen del tot les seves restringides exigències i continua buscant llocs més òptims.
- Les densitats més altes de cria a Espanya, es troben a les maresmes del Guadalquivir i a les illes Balears.
- A Catalunya el moment en què és més abundant és durant la migració postnupcial. Com a hivernant se l’ha trobat als deltes de l’Ebre i del Llobregat, a l’estany d’Ivars i Vilassana i als aiguamolls de l’Empordà. Pel que fa a la temporada de cria, hi ha diferents cites estivals a diferents punts del territori, però els únics llocs de cria esporàdics són a l’embassament d’Utxesa al Segrià i al delta de l’Ebre.
- Hivernant del Mediterrani central, a llacs i rius de menor mesura i a aiguamolls costaners.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.