Espècies en perill d’extinció: Fumarell carablanc

Un exemplar de fumarell carablanc (Gencat.cat)
Un exemplar de fumarell carablanc (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

El fumarell carablanc és una espècie, catalogada de vulnerable, típica d’ambients humits d’aigües tranquil·les. La península Ibèrica alberga la major part de la població europea occidental, que després de patir una regressió a finals de segle XX degut a diferents impactes ambientals, actualment sembla haver-se estabilitzat. A Catalunya tan sols cria al delta de l’Ebre.



Hàbitat

  • Espècie típica d’ambients lacustres i palustres d’aigua dolça, malgrat que a la península Ibèrica els principals nuclis de cria es troben en ambients salobres, probablement degut a que són les zones humides més ben conservades i que no troba altres ambients a Catalunya amb praderia de macròfits per a fer-hi el niu.

  • Prefereix zones humides de cotes baixes, de valls i planes al·luvials àmplies amb vegetació abundant, sobretot de macròfits, per a nidificar.

  • Pel que fa a ambients antròpics, utilitza arrossars i els canals adjacents per a caçar.



Distribució

  • Àmpliament distribuït per tot el Paleàrtic occidental, Àfrica i Austràlia. La major part dels individus del Paleàrtic es reprodueixen a les conques del Mar Caspi i Negre.

  • A la Península Ibèrica, els dos punts de cria més importants són a Doñana i al delta de l’Ebre, que també juntament amb Loira (França) són els principals punts de cria de l’oest d’Europa.

  • La subespècie hybrida que es pot trobar a Catalunya és de caràcter migrador, estival a casa nostra, tot i que també hiverna a diferents punts de la conca de la Mediterrània.

  • El delta de l’Ebre és l’única zona de Catalunya on cria. A les darreres dècades la seva distribució dins del delta no ha experimentat canvis, però la restauració d’aiguamolls li ha permès colonitzar alguna petita nova zona.

  • A Espanya, als tres nuclis principals de cria (Doñana, València i Ciudad Real) semblen expandir-se, en comparació a principis de segle.

  • En context europeu, també ha colonitzat nous llocs de cria durant els últims anys.



Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

[do_widget id=category-posts-pro-64]