Espècies en perill d’extinció: Fotja banyuda

Un exemplar de fotja banyuda (Gencat.cat)
Un exemplar de fotja banyuda (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

La fotja banyuda és una espècie típica d’ambients humits d’aigües tranquil·les, és nidificant irregular al delta de l’Ebre i va niar puntualment al delta del Llobregat. La península Ibèrica acull la major part dels individus de la població europea, per la qual cosa se’n té una gran responsabilitat. Aquest fet ha impulsat nombrosos projectes de conservació basats en reintroduccions d’individus. La fotja banyuda està considerada com una espècie en perill d’extinció.



Hàbitat

  • Ocupa hàbitats humits com són estanys, llacunes i basses someres, tant dolces com salobres, però sempre amb poc corrent d’aigua i vegetació abundant, sobretot de macròfits, dels quals s’alimenten.

  • Pel que fa a terrenys antròpics, se n’ha observat la seva cria dins d’arrossars el 2015 i el 2016 al delta de l’Ebre.

  • Es considera una espècie sedentària. Només en cas que les condicions de l’hàbitat no siguin bones, duu a terme moviments dispersius per a buscar zones més òptimes.



Distribució

  • La població mundial de l’espècie es distribueix per un nucli principal que s’expandeix per tot el sud d’Àfrica fins a Etiòpia i Madagascar i, de manera secundària, per un petit nucli al sud-oest europeu i Marroc.

  • Es coneix que durant el segle XIX havia criat en llacunes de Portugal, Algèria, Tunísia i en gran part de l’interior de la península Ibèrica, però actualment aquestes poblacions es consideren extintes degut al dessecament de zones humides o a l’empobriment de la qualitat biològica de l’aigua.

  • A Catalunya és un reproductor irregular. Quan nidifica ho fa principalment al delta de l’Ebre, tot i que també hi va niar una parella al delta del Llobregat el 2003, arran d’una prova pilot d’un projecte de conservació.

  • A Espanya, el 80% dels efectius es troben concentrats al Parc Nacional de Doñana i, en menor mesura, a l’albufera de València, així com altres petits punts de l’interior de la Península. Recentment han aparegut nous nuclis de cria de petites dimensions a l’albufera de Mallorca, Huelva, Granada i Jaén, gràcies a projectes de conservació.



Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

[do_widget id=category-posts-pro-64]