Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
L’arpella cendrosa (o també esparver cendrós o arpellot cendrós)) es un rapinyaire mitjà-petit (d’uns 250-400 g), i amb un marcat dimorfisme sexual; els mascles són d’un gris net, mentre que les femelles i joves d’un color marronós. Típic de zones de planes obertes, on nidifica al terra; és estival i passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana.
Actualment l’equivalent a aquest hàbitat són els grans camps de cereal o farratgeres, això, però ha comportat que l’avançament de la sega per l’ús de varietats més primerenques fes que la fenologia de l’espècie fos completament incompatible (els camps eren segats abans que els polls poguessin volar, destruint les postes).
Això va provocar que l’espècie quasi s’extingís pràcticament de tot Catalunya a finals dels anys 80. Actualment, està catalogada com a espècie vulnerable.
Actualment, gràcies a les campanyes de salvament de nius realitzades conjuntament entre tècnics propis, Agents Rurals i personal contractat, els nius són protegits, evitant la sega de mitja hectàrea al voltant del niu i indemnitzant al pagès, així com col·locant una petita tanca que minimitzi la predació. Aquestes actuacions han permès recuperar a l’espècie.
Hàbitat
- Al Pla de Lleida, on es troba la principal població nidificant, fins a l’any 2004 els nius es trobaven de forma exclusiva en conreus cerealistes, blat i ordi, de secà. Arran de fortes sequeres els anys 2005 i 2006, que van fer que la major part del cereal de secà no hi hagués camps amb prou cobertura i alçada per a ubicar-hi els nius, una part important de les parelles van fer les postes en conreus de regadiu, tant cerealistes com farratgeres (festuca, raigràs o alfals).
- Aquest canvi d’ubicació ja no va ser reversible posteriorment amb anys bons de pluja, i actualment aproximadament 2/3 de la població nidificant al Pla de Lleida ho fa en conreus de regadiu.
- A Girona fins a principis de segle, la major part de la població niava en taques de garriga a diferents punts de l’Empordà. Això va anar canviant i actualment ho fa de forma majoritària en camps de cereal i els nius en garriga s’han convertit en anecdòtics.
- A Tarragona, des que es té coneixement de la nidificació de l’espècie, ha niat sempre en taques de garriga.
Distribució
- A Catalunya es distribueix de manera regular per tres zones: la principal, amb un màxim de 81 postes trobades l’any 2021, s’estén pel Pla de Lleida. La major part de les parelles es concentren en una franja a la zona regada que va des de Térmens (Noguera) a l’oest a la Fuliola i Tornabous (Urgell) a l’est.
- Altres zones de nidificació són punts dels secans cerealistes al sud de la Noguera, Urgell i nord de les Garrigues, i puntualment al Segrià i Segarra.
- Les altres zones se situen a la comarca del Montsià en matollars de garriga, continuació de la important població de Castelló de la Plana, i a l’Alt Empordà amb unes poques parelles principalment a camps de cereal.