Els agapornis s’han convertit en unes mascotes molt populars. Aquests ocells tenen un caràcter molt tranquil, són dòcils, afectuosos i extremadament curiosos. Aquestes qualitats fan que siguin relativament fàcils d’ensinistrar, però requereix compromís i constància, grans dosis de paciència i molt afecte i comprensió.
Amb l’entrenament adequat i molta repetició, poden imitar paraules curtes i frases senzilles. També poden aprendre trucs, com volar cap a una mà, caminar per un cèrcol o pujar per una escala. Així mateix, són capaços d’identificar objectes, seleccionant els que tenen determinats colors o formes.
L’ensinistrament d’un agapornis ha de ser pausat i progressiu. El primer és suscitar un ambient favorable amb l’ocell perquè s’acostumi a la interacció amb l’humà. L’ocell necessitarà una mica de temps per a comprendre que no suposem una amenaça.
Només quan estiguem segurs que l’agapornis està còmode amb la nostra presència, podem començar amb l’ensinistrament, primer, donant-li una mica de menjar.
Arribarà un moment en el qual l’agapornis mengi de la nostra mà i, fins i tot, pugi a ella. Quan això ocorri, podem obrir la gàbia per a començar l’ensinistrament.
Perquè l’entrenament sigui efectiu hem de repetir les sessions diàriament, però sense que aquestes excedeixin els 20 minuts. Qualsevol truc o habilitat que faci l’agapornis ha de ser recompensada.
Per Consumer/eroski.com