El nombre d’habitants augmentaria a 791 municipis catalans entre el 2024 i el 2034, mentre que disminuiria a 147 i es mantindria estable a 9, segons l’escenari mitjà de les Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En 11 comarques tots els municipis guanyarien població (l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Barcelonès, la Cerdanya, el Garraf, la Garrotxa, el Gironès, el Lluçanès, el Maresme, el Moianès i el Pla de l’Estany). A l’altre extrem, només el 26,3% dels municipis de l’Alt Urgell i el 41,7% dels municipis de la Terra Alta guanyarien població.
Els municipis de més de 5.000 habitants que creixerien més en termes relatius serien Cunit (27,8%), Calafell (23,7%) i Llagostera (22,5%). A l’altre extrem, Badia del Vallès (‑3,1%), la Llagosta (-2,9%) i la Sénia (-1,7%) serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població.
Pràcticament tots els municipis de més de 2.000 habitants (346 dels 360) guanyarien població en l’horitzó de l’any 2034, i també ho farien el 84,9% dels municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, només guanyarien població el 68,7% dels municipis petits (226 dels 329 de 500 habitants o menys).
D’aquí al 2034, només el 9% dels municipis tindrien creixement natural positiu, mentre que el 97% tindrien saldo migratori positiu
Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, només 85 municipis (el 9,0%) tindrien més naixements que defuncions en el conjunt del període 2024−2033. En canvi, es preveu que en aquest període la migració neta seria positiva a 919 municipis (el 97,0%), i a molts d’aquests municipis compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració és el component que faria créixer la població en la majoria de municipis.
A les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran cap municipi tindria més naixements que defuncions. Ponent (6,1%) i les Comarques Centrals (7,0%) serien els altres àmbits territorials amb pocs municipis amb creixement natural positiu. A l’altre extrem hi hauria el Penedès, amb creixement natural positiu al 23,6% dels seus municipis, seguit de les Comarques Gironines (11,5%), el Camp de Tarragona (10,2%) i l’Àmbit Metropolità (9,9%).
L’envelliment de la població afectaria tot el territori a l’horitzó de 2034
Com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2034 la població de 0 a 15 anys disminuiria a 722 municipis (3 de cada 4 municipis). En canvi, la població de més edat, la de 65 anys o més, augmentaria a 888 municipis (9 de cada 10 municipis) i la població de 16 a 64 anys augmentaria a 673 municipis.
L’envelliment és una tendència global de la població de Catalunya que afecta tot el territori. En totes les grandàries poblacionals augmentaria el percentatge de població major de 65 anys. L’augment seria més important en els municipis de 5.001 a 10.000 habitants (del 18,6% al 23,6%), que són els que actualment tenen menys percentatge de població major de 65 anys. Els municipis de menys de 500 habitants són els que tenen una població més envellida el 2024, i ho continuarien sent el 2034, ja que el 29,1% de les persones (3 de cada 10) serien majors de 65 anys. Els municipis amb un menor percentatge de majors de 65 anys el 2034 serien els de més de 100.000 habitants (el 21,9%).
Els municipis de més de 5.000 habitats que tindrien un major percentatge de població de 65 anys o més el 2034 serien l’Ametlla de Mar (31,9%), Llançà (30,9%) i Sant Fost de Campsentelles (29,5%), mentre que Salt (15,7%), Guissona (16,3%) i Alcarràs (17,2%) serien els que en tindrien un menor percentatge.
Pel que fa a la població de 0 a 15 anys a l’horitzó de 2034, els municipis de més de 5.000 habitants que tindrien els percentatges més elevats serien Salt (16,5%), Sant Just Desvern (16,4%) i Constantí (16,0%), mentre que Llançà (9,3%), l’Ametlla de Mar (9,4%) i Canet de Mar (9,8%) serien els de menor percentatge.
D’altra banda, els municipis de més de 5.000 habitants amb un major percentatge de població de 16 a 64 anys el 2034 serien Polinyà (69,5%), Vielha e Mijaran (68,3%) i Vacarisses (68,2%), mentre que l‘Ametlla de Mar (58,7%), Sant Fost de Campsentelles (59,0%) i Súria (59,3%) serien els de menor percentatge.
L’horitzó 2044 i els escenaris alternatius
L’Idescat proporciona tres escenaris de projeccions de població municipals per al període 2024−2044 a partir de diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. Aquesta nota de premsa se centra en l’horitzó 2034 i en l’escenari mitjà, que es considera el més plausible d’acord amb la dinàmica demogràfica actual. L’escenari alt preveu que el nombre d’habitants augmentaria a 891 municipis catalans entre el 2024 i el 2034, disminuiria a 48 i es mantindria estable a 8. L’escenari baix preveu que el nombre d’habitants augmentaria a 620 municipis, disminuiria a 312 i es mantindria estable a 15.
En l’escenari alt els municipis amb més naixements que defuncions en el conjunt del període 2024−2033 serien 199, mentre que en l’escenari baix serien només 24. Respecte del saldo migratori en aquest mateix període, en l’escenari alt seria de signe positiu a 940 municipis mentre que en l’escenari baix ho seria a 869 municipis.