L’Alt Urgell se situa en general a prop de la mitjana a l’Índex de Desenvolupament Socioeconòmic de Catalunya, segons l’informe actualitzat que ha presentat aquest dijous l’Institut d’Estadística català (Idescat). Tot i que amb contrastos, quasi totes les poblacions apareixen una mica per sota o per sobre de la referència nacional, que és als 100 punts.
Aquesta dada de referència té en compte diversos factors relatius al benestar de la població, en base a sis paràmetres. Dos d’ells analitzen la situació laboral dels habitants de cada municipi; dos més, el seu nivell d’estudis; i els dos restants, la renda per càpita i la incidència que hi té la immigració. Val a dir que aquest treball recull dades de l’any 2021, un moment en què bona part del Pirineu encara patia les conseqüències de les restriccions per la COVID, especialment en aquells municipis amb més pes del sector terciari.
Tot seguint aquests paràmetres, pel que fa a la Seu d’Urgell, l’estudi conclou que la capital de l’Alt Urgell té actualment un índex de desenvolupament de 89; és a dir, 11 punts per sota de la mitjana catalana (100). La xifra de la Seu, de fet, és la més baixa de tota la comarca i també una de les més baixes de l’Alt Pirineu. El segon principal municipi de l’Alt Urgell, Oliana, presentava un índex lleugerament més alt, de 94, mentre que Montferrer i Castellbò estava just a la mitjana catalana: 100 punts. Quant als altres termes més poblats de la comarca, Ribera d’Urgellet estava a 91 punts; Organyà, a 93; les Valls de Valira, a 94; i Coll de Nargó, a 96.
De tots els municipis alturgellencs, el que disposa d’un índex socioeconòmic més elevat és, amb diferència, Arsèguel, que arriba fins als 120 punts; és a dir, 20 per sobre la mitjana catalana. El segueixen Josa i Tuixent (110), Cava (109), la Vansa i Fórnols (103), Fígols i Alinyà (101), Bassella (101) i Peramola (100). Aquests són, sumant-hi també Montferrer i Castellbò, els vuit termes de la comarca que tenen un índex igual o superior a la mitjana catalana. Quant a la resta de poblacions, en general es queden a prop d’aquest llindar: les Valls d’Aguilar (98), Alàs i Cerc (97), el Pont de Bar (97), Cabó (97) i Estamariu (91).
Quant a la resta de les comarques de muntanya, la Cerdanya destaca com una de les comarques amb més desenvolupament socioeconòmic, no només del Pirineu, sinó de tot Catalunya. I és que tots els municipis cerdans superen la mitjana catalana amb l’única excepció de Puigcerdà, que es queda força per sota (90 punts). De la resta de poblacions destaquen Isòvol (129), Meranges (124) i Bolvir, Das i Fontanals (123 cadascun), tot i que la resta també presenten índexs molt alts: Urús (121), Ger (120), Guils (116), Alp (113), Riu (113), Bellver (112), Prullans (111), Lles (110), Montellà i Martinet (107) i Llívia (106).
De la seva part, el Pallars Sobirà és una de les poques comarques on tots els municipis, sense excepció, superen o igualen la mitjana catalana. La dada més alta és la d’Alt Àneu (122), tot i que també destaquen Espot (119), Esterri de Cardós (118), Soriguera (113), Llavorsí (112), Rialp (110) i la capital comarcal, Sort (105).