Enèsim dia de quarantena, una quarantena que ens està donant un temps que abans molt probablement no disposàvem. Una època on sobtadament, i causat pel canvi d’estil de vida, el valor de les coses ha variat, fins a tal punt que el nostre consum ha canviat significativament.
Hem passat de tenir un consum estàndard, on destacaven les compres de roba, tecnologia, oci, mobiliaris… a un consum pràcticament alimentari, destacant aliments tan bàsics com la farina, les hortalisses, la fruita, la carn i els llegums, augmentant el consum més d’un 40% de mitjana. Per tant, és de calaix que les preferències dels consumidors han canviat.
Ara que disposem de temps per seure, respirar i escoltar-nos, és quan podem valorar coses tan simples com els aliments. Allò que és tan simple com tenir un plat a taula i que no tothom té aquesta sort.
Fixeu-vos que des de l’inici de la crisi per la COVID-19, quin valor han pres els aliments? Impulsant la gent a actuar de manera com hem vist a les televisions, inclús en directe, compres amb desesperació, agressivitat i en alguns casos amb falta d’educació, pel simple fet de la por a quedar-se sense poder menjar. Deixant de banda aquestes actituds grotesques i poc cíviques, i amb el permís dels nostres padrins/es, sembla que els aliments i tenir un plat a taula han cobrat un valor molt més elevat del que havíem experimentat mai.
És curiós que fins que no arriba una crisi no recordem el valor real de les coses, ni ens adonem d’aquells sectors bàsics que permeten tenir una vida digna.
Ja ho deia l’escriptor i filòleg anglès J.R.R.Tolkien ” si donéssim al menjar, a l’alegria i a les cançons més valor que a l’or, aquest seria sens dubte un món més feliç”
Ara la pregunta correcta seria, com repercuteix aquest canvi de consum envers l’economia i en concret al sector primari?
Els mercats econòmics i capitalistes tenen les seves bases en la llei de l’oferta i la demanda. Aquesta llei determina directament el preu dels béns; a un increment de la demanda (el producte escasseja) el preu s’incrementa (hi ha més consumidors però el mateix nombre de producte) , i a un increment de l’oferta (excedent de producte) el preu disminueix (hi ha més nombre de producte pels mateixos consumidors). Per tant, la conseqüència esperable després del canvi de consum es que els aliments tinguin un increment del preu proporcional a l’augment de la demanda. Tal com han pogut observar, emplenar el seu cistell de la compra costa més, a tal d’exemple, de mitjana i segons la FAO (ESP) les pastanagues costen un 21% més, les mandarines fins a un 45% més.
Llavors com pot ser que els preus de venda dels agricultors hagin pujat només un 8% en mandarines i un 3% en pastanagues, i que en alguns casos es venguin productes per sota del cost de producció?
La resposta la tenen els intermediaris, l’ètica i la justícia social.
Primerament l’ètica i la justícia social dicten uns preus assequibles pels productes agroalimentaris, de tal manera que puguin ser consumits pel total de la població. Sempre depenent de cada país (impostos indirectes) i de la renda dels seus habitants. Sense aquest fet, les desigualtats socials serien elevadíssimes. Per tant, anant al primer esglaó de la cadena, i fent un cop d’ull ràpid, els agricultors són els únics que estan mantenint aquesta ètica i justícia social. Sembla que ells entenen millor que ningú quin valor tenen els aliments, l’esforç d’obtenir-los i que en temps de crisi ha de prevaldre la dignitat humana i la justícia social, aquests intangibles de valor immens que fins fa 4 mesos ni es comptabilitzaven.
Així doncs, és evident que l’increment de preus l’han generat principalment els intermediaris. Podem dir que en temps de crisi a alguns sectors els ha interessat treure beneficis sense miraments, aprofitant la pujada de demanda global dels productes de primera necessitat. A més a més no oblidem que els carburants han baixat de preu, per tant, el transport hauria de ser més econòmic, ja que té menys costos. Tanmateix, el sou dels treballadors dels supermercats, per norma general, no ha estat incrementat tot i jugar-se la pell dia a dia, i en cas afirmatiu, el sou no ha pujat directament proporcional a l’augment del consum ni dels riscos laborals soferts.
Proposo fer aquesta simple resta, en la que podem treure conclusions empíriques vàlides. Agafem l’increment de preu de les mandarines, 45%. Si de 45% li restem el 8% pels agricultors, resta un 37% que fan referència als intermediaris, 18,5% aproximadament per a cada un dels 2 intermediaris. Estem parlant que estan guanyant més del doble que els agricultors a costa d’una crisi sense miraments ni fronteres. O el que és el mateix, que el preu final de la mandarina té un increment final d’un 82,30% causat pels intermediaris.
Això no s’aguanta per enlloc. Seguint les lleis del mercat, el guany hauria de ser proporcional per a cada esglaó de la cadena, però tal com podeu veure, la realitat és una altra ben diferent.
Tanmateix vull recordar que feines com anar a llaurar el camp, recollir fruites i verdures, reposar estanteries, passar codis de barres per una màquina, etc., no són de gran interès per a les persones, són feines que ningú les vol fer, i que per tant, en alguns casos són feines emprades per extrema necessitat, per poder arribar a final de mes o per a tenir quelcom que ficar-se a la boca.
Com hagués anat la crisi sense aquestes persones? Quin caos s’hauria generat? Hi hauria falta d’existències?
El que si val a destacar i ha sortit a la llum, és aquesta falta d’empatia, de justícia economicosocial, de les empreses, i en definitiva d’algunes persones i/o organismes.
Insòlit que els governs parlin i s’omplin la boca de corresponsabilitat per part de tota la població i hi hagi sectors bàsics per la vida digna que surten perdent, perdent ja no diners, sinó la salut, aquesta salut que ara a tots ens preocupa tant…
Ja no parlem de diners, sinó de justícia. Una justícia que està sent violada en nombroses ocasions.
No s’ha d’oblidar que l’imput més essencial per a les empreses són els treballadors, sense ells, les coses no funcionarien, i que en temps de crisis hem de protegir, premiar i motivar per seguir endavant.
Corresponsabilitat, Sí! Però ètica i proporcional en el que es basa el mercat econòmic.
Eduard Fernàndez Pelegrina
Titulat en enginyeria agroambiental i del paisatge
Cursant el màster d’enginyeria agronòmica
Molt bé!!! El comerç just i ètic sembla una utopia i és una necessitat.
Crec q aquesta crisi que ens ve ara, nomès s’hi podrà sortir amb solidaritat i empatía. Si ja començem així, anem malament…
Fantástic