La secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, ha presentat aquest dilluns la proposta del Govern per tal d’assolir la igualtat en el permís de naixement entre els dos progenitors. Així, s’igualaran les 20 setmanes de permís per naixement que disposen les mares, actualment, amb el segon progenitor (pare o mare), que a hores d’ara disposa de 4 setmanes de permís de descans.
Aquesta mesura té com a objectiu promoure la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, millorar la protecció social durant els períodes de cura i garantir la igualtat de gènere, segons ha indicat Cadena durant la compareixença a la Comissió legislativa d’afers socials i igualtat al Consell General.
L’Executiu proposa fer-ho de forma progressiva fins a assolir la igualtat entre permisos: cada any, a partir del 2026, s’augmentarà dues setmanes el permís fins a arribar al 2033, quan el segon progenitor disposarà del mateix temps que la mare, 20 setmanes. A més, el permís serà intransferible per tal de garantir per llei la corresponsabilitat de les cures i aconseguir una igualtat efectiva entre dones i homes.
“Aquesta mesura no solament representa una millora a escala de drets laborals, sinó que s’introdueix de forma progressiva i equilibrada amb l’objectiu que l’impacte sobre les finances públiques sigui menor”, ha relatat Mariona Cadena.
Garantir la millor recuperació de la mare després del part
A banda d’assolir un permís de naixement igualitari, la proposta presentada per la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana busca garantir la millor recuperació de la mare després del part. Per aquest motiu, a banda de les vint setmanes de descans per maternitat, la proposta estipula que les sis primeres setmanes seran de gaudiment obligatori i es faran de manera ininterrompuda. A més, amb la voluntat d’assegurar que la mare compta amb l’acompanyament necessari durant el postpart, les dues primeres setmanes seran d’obligatori compliment de forma ininterrompuda per al segon progenitor.
“Aquestes setmanes són fonamentals per a garantir la salut i la recuperació física i emocional de la mare. Durant aquest període, el cos experimenta canvis intensos per a tornar a l’estat pregestacional, com la cicatrització de possibles ferides (episiotomies, cesàries) i la recuperació de l’úter. A més, aquest temps és clau per a estabilitzar els nivells hormonals i prevenir trastorns com la depressió postpart”, ha relatat Mariona Cadena.
Les famílies monoparentals
Les famílies monoparentals, especialment aquelles encapçalades per mares soles, es troben en una situació de major vulnerabilitat pel fet d’haver d’assumir en solitari totes les tasques de cura, criança i sosteniment econòmic de l’infant, segons Cadena. Per aquest motiu, la mare podrà acumular les setmanes de descans amb les que li correspondrien al segon progenitor. És a dir, l’any 2033 podrà gaudir fins a 40 setmanes i s’aplica a persones assalariades, assimilades o per compte propi.
“Els primers mesos de vida són determinants per al desenvolupament físic i emocional dels nadons i les polítiques públiques han de vetllar perquè tots els infants, independentment de la composició familiar, puguin gaudir de la mateixa qualitat i quantitat de temps de cura. L’acumulació dels permisos de maternitat i paternitat en famílies monoparentals és una acció coherent amb els principis de justícia social, equitat en la criança i protecció dels drets dels infants”, ha assegurat Cadena.
Permís per adopció i acolliment i altres supòsits
La proposta presentada també inclou permisos igualitaris en el cas de les adopcions o els acolliments. En aquests casos, el 2026 el descans serà de 24 setmanes en total per als progenitors i s’augmenta progressivament fins a les 38 setmanes en total el 2033. A més, a partir de llavors, les setmanes de descans s’hauran de gaudir de forma paritària (cada progenitor en disposarà de 19). El període de descans es determinarà en funció de la data de resolució de l’adopció o de l’inici del còmput d’acolliment.
Finalment, s’inclou el supòsit en cas de defunció d’un dels progenitors, en el qual els períodes s’acumularan, però el total de setmanes no podrà ser de més de trenta-vuit. I, en cas de defunció del nadó, els períodes de descans previstos a la legislació vigent no es veuen reduïts, excepte si se sol·licita la reincorporació voluntària al lloc de treball.
Tots els canvis s’articularan a través d’un Projecte de llei que modificarà la normativa relativa a les relacions laborals i la seguretat social, que s’entrarà a tràmit durant el pròxim període de sessions del Consell General.
Impacte econòmic de la mesura
Paral·lelament a la proposta, la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana ha presentat a la Comissió legislativa l’estudi d’impacte econòmic que s’ha elaborat per a poder conèixer l’abast que té l’aplicació dels permisos de naixement igualitaris.
Segons aquest, el cost total anual si s’implementés de forma directa la paritat de setmanes resultaria de 27,69 milions d’euros, mentre que si es fa de forma progressiva l’increment és de 19,49 milions d’euros al llarg dels vuit anys. “Aquestes xifres demostren la importància de la gradualitat en la implementació, pel que fa a l’impacte en les finances públiques. Tot i això, a l’estudi també hem inclòs beneficis econòmics i socials de la seva implementació”, ha assegurat Mariona Cadena.
Entre els beneficis socials, es reduiria un 3,5% els ingressos d’infants a l’Hospital, això implica que el 2033 ingressarien 17 nadons menys, gràcies a les ampliacions de permisos, i això suposaria un estalvi de 95.744 euros en costos hospitalaris. I l’estalvi anual en les despeses de salut mental de les mares oscil·laria entre els 3,36 i els 7,64 milions d’euros, segons la taxa de depressió postpart, que es podria situar entre el 30 i el 50%, enfront del 60%, on se situa actualment.