Sovint sentim a parlar del fenomen anomenat “el niño”, però també “la niña”. Recordem el que són. Per causes absolutament naturals (variacions cícliques en els anticiclons i depressions del Pacífic) des de fa centenars i, fins i tot, milers d’anys, cada any, pels volts de Nadal i cap a les costes de Xile i el Perú, es produeix un escalfament de les aigües superficials de l’oceà.

Aquest fenomen fa segles que els pescadors de la zona el coneixen (els hi disminueix moltíssim la pesca amb l’arribada d’aigües càlides) i el van batejar amb la paraula Niño en honor al “Niño Jesús”, ja que és un fenomen recurrent durant Nadal. Tot i que es produeix cada any, normalment n’hi ha un de fort cada 7 o 8 anys aproximadament i també cada 13 anys aproximadament. Quan s’acaba “El Niño”, simplement per fenomen i nom contrari, arriba “La Niña”.

El refredament del Pacífic sud s’està accelerant i, segons els pronòstics aquestes aigües fredes que són “La Niña”, arribarien al màxim durant els pròxims mesos.

Un estudi, realitzat el 2010, de l’estudiós del clima valencià Vicent Altava i la correlació ENSO (que és el fenomen del Niño i la Niña), se’n deriva que les sequeres arriben després dels episodis càlids a les aigües del Pacífic (el Niño) i les pluges i els freds amb el refredament de les aigües (la Niña).

Ara que anem cap a la Niña, els mapes estacionals a diversos mesos comencen a donar condicions de pluges superiors a les habituals al Mediterrani, també el nostre més occidental, mentre que a partir de gener, tindríem un ambient més hivernal i amb temperatures, segons els models d’anomalia del Centre Europeu de Predicció i Copernicus, publicat per Meteocat en la línia d’un gener “normal” és a dir amb el fred que toca.

Com us podeu imaginar, tot plegat són tendències generalistes i poc precises. Per tant, cal anar seguint les evolucions a curt.