Ens trobem en el darrer mes de l’any, desembre. Per a moltes persones, el mes de desembre es converteix en una tortura. El pitjor mes de l’any que alguns volen esborrar del calendari. En canvi, per a altres és un mes de molta càrrega emocional. Si al llarg de l’any hem de fer cert esforç per a mantenir, canviar o millorar alguns hàbits productius, aquest mes, per les festes, els compromisos o les metes frustrades, es converteix en una costa difícil que dura fins al final de gener.
Com per art de màgia, ens ve al nostre cap de manera obsessiva tot allò que no hem aconseguit fer en no haver desenvolupat una estratègia de propòsits per a l’any que marxa i, immediatament, busquem solució als nostres fracassos, és a dir, cerquem nous objectius per a primers de gener.
Desembre és la fi d’un any en què no vam tenir temps o no vam saber fer allò que volíem, en definitiva allò que vam decidir un dia que era el millor per a nosaltres. Les excuses van i venen per la nostra ment dominant-ho tot i protegint la nostra autoestima per a no perdre la sensació de control sobre el que ens passa. És un mes que es presta difícil de dominar perquè suposa una fi i un començament. El que no vam poder fer ja no ho podrem fer, l’any se n’ha anat i amb això l’oportunitat, el gaudi i el moment. Però, per a moltes altres persones, m’hi incloc, és un mes d’oportunitats, de reflexió, de nous plantejaments.