El gimnàs és com un hospital

Omar El Bachiri
Omar El Bachiri. Psicòleg

Tots som conscients dels beneficis de fer esport i menjar saludablement, només que no tothom té la voluntat i determinació de fer-ho. Cert que no és fàcil fer esport després de la jornada laboral, així com tampoc és tan evident alimentar-se equilibradament, essent bombardejats constantment amb menjar brossa per part dels mitjans de comunicació. Així doncs, la gent que es cuida físicament o mentalment és un valor afegit a la societat perquè es preocupa pel seu benestar, “mens sana in corpore sano”.

Per això mateix, un gimnàs és similar a un hospital perquè veiem gent dins, però desconeixem les seves raons per estar allà: serà per a millorar la seva salut física o mental, aprimar-se, guanyar pes, mantenir-se en forma, etc.? La qüestió és que tots anem per un motiu o per un altre i, això, explica perquè entrenem diferentment, encara que tinguem les mateixes rutines. Cadascun, les adapta a la seva condició física o mental, igual que la dieta: hi ha qui menjarà més carbohidrats, proteïnes o greixos, depenent de l’objectiu final que estigui buscant. Igualment, en ambdós llocs veiem gent obsessionada amb el seu aspecte físic o mental, a l’hospital trobem els que tenen hipocondria i al gimnàs, els que tenen vigorèxia.

Tots dos són trastorns de la salut, el primer és quan la persona està convençuda d’estar malalta, encara que els metges li assegurin mil vegades que no ho està i el segon, és quan la persona es veu més prima de com ho està realment, encara que el reflex del mirall digui tot el contrari. Per tant, mai està conforme amb el seu cos i s’obsessiona tant amb l’alimentació, com amb l’entrenament. Dit breument, totes dues persones viuen sota la insatisfacció personal contínuament, mai estan a gust amb si mateixes i malauradament, acaben perdent la salut mental. La por a emmalaltir i la frustració de no aconseguir el cos desitjat les impossibilita descansar i finalment, totes dues acaben coincidint en la consulta psicològica per a tractar els seus problemes mentals.



També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri

[do_widget id=category-posts-pro-64]