Em sembla que el valor del diner, més aviat, ve determinat pel poder adquisitiu propi, que per qualsevol altra consideració. Recordem que a l’Alemanya de Hitler era necessària una maleta plena de bitllets per a poder comprar una barra de pa.

En el 1944, sota els auspicis de Nacions Unides, a Bretton Woods, New Hampshire, als EUA, els representants de 47 països es reuniren per a assentar les bases que havien de regir la política monetària, amb el dòlar com a divisa de referència.

L’emissió de moneda era emparada per l’anomenat patró or. Els bancs centrals garantien l’equivalent en or als portadors dels bitllets, fins que, en els anys 70, la facilitat fou suprimida en no disposar de suficient metall per a cobrir el paper moneda emès.

En el cas d’un daltabaix monetari, la Unió Europea, com a prestador d’última instància, garanteix l’estalvi fins a un límit de 100.000 euros. És d’esperar que a no tardar els bancs d’Andorra es puguin aixoplugar sota el protector paraigües de la UE .

Tanmateix, per a bona part dels consumidors, el diner representa quelcom de valor, com pot ser l’or, l’argent o les pedres precioses. Es tracta doncs d’uns valors per convenció, sobre el quals s’especula i alguns avisats en treuen grans guanys.

Si hi ha una excessiva massa monetària en mans dels consumidors, aleshores, el diner és emprat compulsivament per a adquirir béns i serveis, fent que els preus ràpid s’elevin i es perdi capacitat adquisitiva si els ingressos a la unitat familiar no augmenten.

A diferència de les monedes d’or o d’argent medievals, les monedes i els bitllets d’ara no valen ni tan sols el que costa fabricar-les. A no tardar operarem tots amb monedes virtuals. De fet això ja ocorre i és objecte d’una aferrissada polèmica.

En la majoria de pagaments no es fa servir ni monedes ni bitllets. Figuren com a simples anotacions comptables, que una interrupció de subministrament elèctric, una apagada digital o un hacker pot malmetre o fer desaparèixer del núvol on són.

Considero que el diner té un valor fictici, sobretot, perquè la seva circulació està condicionada per la confiança que se li dipositi. Entenc que no és una finalitat, sinó un mitjà d’intercanvi que ens permet aconseguir roba, aliments i bens de consum. Crec que hem de tenir molt present que el diner és dinàmic i, alhora, volàtil. Sense circular no val res.