El FC Andorra tenia aquest dimecres l’oportunitat de treure’s el mal gust de boca després de les últimes 5 derrotes consecutives a la segona divisió. El fet d’haver guanyat la Copa Catalunya davant del Badalona pot ser suficient per a alguns, però, per a altres, no n’hi ha prou. Guanyar un títol sempre és important, encara que sigui aquest trofeu català descafeïnat des que Barça i Espanyol el van menystenir. En tot cas, aquest dimecres, un Badalona de categoria inferior ha tingut ocasions per a posar contra les cordes als tricolors.

Durant la primera meitat, els locals han tingut alguna ocasió per a avançar-se en el marcador, han intentat trobar profunditat a les seves accions i l’Andorra no imposava la seva suposada superioritat. Ja a la segona part, en els seus inicis, el Badalona (de tercera Federació) encara ho ha intentat a base de coratge i d’introduir canvis que aportessin més “pólvora”, però, a mesura que passaven els minuts del segon temps i amb algun dels canvis introduïts pel tècnic del Principat, el domini ha començat a decantar-se al seu favor.

Així, el FC Andorra ha intensificat la pressió sobre l’àrea badalonina, encara que el gol no arribava. No ha estat fins al temps de descompte, quan tothom ja donava per fet que s’arribaria a la tanda de penals, quan una diana de Sinan Bakis (feia poc que havia entrat al camp) donava la segona Copa Catalunya als del Principat, després d’aquella primera obtinguda contra l’Espanyol el 1994.

Victòria, trofeu, però… Hi ha dubtes que no s’esvaeixen, especialment, pel que fa a l’efectivitat de l’equip. No es pot discutir la implicació dels jugadors, el domini de la pilota davant dels rivals, els plantejaments tècnics… No obstant, els resultats, les bones sensacions, de cop, un dia van desaparèixer després d’un inici de lliga il·lusionant.