“És un projecte de parròquia i de país que transcendeix qualsevol color polític”, ha manifestat el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral durant l’acte de presentació del projecte de pisos socials tutelats per a la tercera edat que el Comú coordina amb la participació de diversos inversors privats.

Les paraules del mandatari local han estat ratificades pel cap de la minoria comunal, Cerni Cairat amb qui ha comparegut de forma conjunta en roda de premsa, per primer cop des de principi de legislatura, per a agrair “el reconeixement al treball conjunt fet per un projecte com aquest”.

Aquest dijous, 1 de desembre, apareixerà al BOPA un concurs públic d’idees per a determinar quina és la millor proposta per a la construcció d’un edifici de pisos tutelats d’ús social destinat a la gent gran de més de seixanta-cinc anys, però amb autonomia pròpia. En el projecte participen Reig Fundació, Bomosa, la Creu Roja, dos marmessors i el Govern a través del ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat. Un dels marmessors disposa d’un terreny de 1.000 metres quadrats a l’entrada del poble on es construirien els pisos per unes dimensions set vegades més gran, és a dir 7.000 metres quadrats d’habitatges d’entre 40 i 50 metres quadrats.

Amb tal propòsit, Reig Fundació està en disposició d’aportar 3 milions d’euros; Bomosa assumiria la gestió empresarial i aportaria una xifra encara per determinar, Creu Roja s’encarregaria de la coordinació sanitària i donaria 300.000 euros i el Govern signaria un preacord per a veure quin nombre de pisos podria concertar. Els marmessors dels hereus de Climent Riera aportarien el terreny i els de Maria Duró dos milions d’euros.

El projecte no està del tot complet perquè, segons ha confirmat el cònsol major, “encara faltarien diners per a poder-lo culminar”. En aquest sentit, des de la corporació, tots dos representants polítics han obert la porta a altres entitats o particulars que estiguin interessats a prendre part en un projecte “tan important i necessari del qual pot sortir un canvi de consciència i un nou model d’acompanyament de les persones grans”, com ha dit Cairat.

En un principi s’havia comptat amb set milions d’euros per a fer realitat el projecte, però la situació d’enorme volum de feina del sector de la construcció i l’encariment del cost dels materials podrien elevar-ne l’import en dos o tres milions més. Però, això, no hauria de ser un obstacle perquè “els bancs ens donarien suport”, ha explicat Majoral.

Sobre la fórmula jurídica per a tirar endavant la iniciativa, Majoral ha comentat que “no està del tot clara, però espero que l’any vinent ja puguem començar a posar la primera pedra”. El més indicat per a aquests casos seria la constitució d’una fundació en la qual el paper del Comú seria principalment vetllar pel correcte compliment de l’esperit del projecte, però encara s’estan perfilant els estatuts.

Per la seva banda, Cairat ha assenyalat que “ja teníem al cap la importància de la cura per a la gent gran i la pandèmia encara ha posat més de manifest un dels grans problemes que té aquest col·lectiu com és el de la solitud i l’accés a l’habitatge a preus assequibles”. En aquest sentit, “el que busquem és donar un servei adaptat a cada usuari”, ha remarcat.