Títol: El camió d’en Gastó
Escriptor: Laurence Jammes
Il·lustrador: Marc Clamens
Traducció: Pau Joan Hernández
Editorial: Baula
Pàgines: 14
Edat: Per als més petits
En Gastó és repartidor i cada matí endreça les comandes, carrega el camió i visita els diferents establiments de la ciutat per a dur-los el gènere. En aquest plantejament ja hi trobem la primera bonança: un personatge amb un ofici de carrer poc habitual a la literatura per a infants que sovint passa desapercebut (també a la vida real).
El llibre, de pàgines de cartó gruixut, s’adreça a nens i nenes molt petits. Està pensat perquè l’adult el llegeixi en veu alta i ens convidi a entrar a diferents comerços familiars per als lectors i practicar-hi el vocabulari: el forn de pa, la fruiteria, la peixateria, la carnisseria i la formatgeria (tingueu en compte que es tracta d’un llibre francès!). A cadascun hi trobarem el botiguer o la botiguera, el taulell ple dels aliments corresponents i, a sota de tots, el seu nom específic.
Però, el joc no acaba aquí; a les primeres pàgines disposem de deu peces de material força resistent on s’han dibuixat alguns productes que haurem de fer encaixar a la botiga adient, de manera que l’infant pot extreure-les i esplaiar-se sol o acompanyat. El text indica quins són els aliments que cal incloure en cada situació, encara que després d’una primera lectura segur que venen ganes de jugar als disbarats i col·locar expressament viandes equívoques a cada botiga per a buscar el riure i la complicitat.
Alguns dibuixos de les peces poden resultar ambigus (com el tall rodó), però al revers hi duen el nom escrit per a evitar confusions.
L’aspecte més valuós de l’obra, al meu entendre, és l’impuls a infant i adult perquè passegin plegats pel mercat a cercar tots els productes descoberts entre les pàgines i veure quants més són capaços d’anomenar, preguntar als venedors i les venedores els aliments dels quals desconeixen el nom i encuriosir-se per com es talla la carn a la carnisseria o es neteja el peix a la peixateria.
Marc Clamens utilitza colors plans i saturats, amb personatges rodanxons, i caricaturitza en Gastó de forma amistosa amb l’indispensable carretó de mà, el llapis sobre l’orella, la gorra amb la seva pròpia inicial brodada i un petit tatuatge al braç que li atorga personalitat, a pesar que el seu aspecte de ninot pugui ser un recurs potser massa recurrent en la literatura per a nadons.
Mònica C. Vidal / Clijcat / Faristol