Des del passat dia 21 de juny i fins l’11 d’octubre de 2025, el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE), acull bona part de les obres mestres del gravat renaixentista del pintor, gravador i matemàtic alemany, Albrecht Dürer (1471 – 1528). El CAEE ha seleccionat en la seva exposició bona part dels gravats cabdals de la seva extensa obra alhora que ens ofereix un interessant recorregut que s’inicia amb “La lluita contra Hèrcules”, un gravat de 1495. Són obres mestres del gravat renaixentista.
Hi ha també “El Martiri de Santa Caterina”, datat al 1498. Segueixen altres gravats com “La Verge i els Àngels” (1518), “Sant Bartumeu” (1523) i “El cardenal de Bradenburg” (1523).
Abans, hom descobreix “L’Anunciació” (1503), “La glorificació de la Verge”(1503), així com “La presentació de la Verge al Temple”. També “La Nativitat” (1504) i “La visitació a Maria” (1504). Més tard i mercès a la seva gran devoció per la Verge Maria, va fer altres gravats on destaca “La Verge sobre la lluna creixent” (1508) i “La Coronació de la Verge (1510), així com “Els desposoris de la Verge”, “La Nativitat” (1519) i “Santa Anna i Sant Joan”.
En una altre línia, hom descobreix “Malenconia”, de 1514 i en un espai entre “Devoció i Modernitat, “Els Sants Patrons d’Àustria” (1517), que ocupen un espai preferent. S’ha de dir que Dürer, a part de moltes escenes religioses, també va apropar-se al gravat d’escenes mitològiques i retrats, a part de temàtiques socials i polítiques.
S’han de destacar de l’exposició al CAEE, els diversos gravats que conformen “El gran carro triomfant de Maximilià”. Aquesta extensa obra va ser realitzada entre els anys 1518 i el 1522.
S’ha de dir que Maximilià (1459 – 1519) va ser un dels mecenes més importants de Dürer i, precisament, en una altra línia, és l’autor de la pintura del seu retrat com a Cavaller de l’ordre del Toisó d’Or. Maximilià era arxiduc d’Àustria i emperador del Sacre Imperi Romano-germànic. De 1524 podem admirar el gravat de Frederich III quan era príncep electe de Saxònia, així com Sant Simó, datat al 1527.
També voldria afegir que la música de fons que s’escolta al CAEE en l’espai de l’exposició s’hi destaquen compositors contemporanis d’Albrecht Dürer, com una “Salve Regina” del compositor i organista Paul Hofhaimer (1459 – 1537), així com una peça de Heinrich Finck (1444-1527), a part d’obres de compositors posteriors dins la línia de la música sacra com “O Magnum Mystrium”, de Giovanni Gabrieli (1557-1612).
Tanmateix, paral·lelament a l’exposició, el CAEE ha proposat un programa d’activitats que van començar el 24 de juny i que van des de les visites nocturnes i visites guiades durant tots els dissabtes, fins a conferències com “Durer i l’imaginari apocalíptic europeu (5.8.2025), “La Malenconia de Dürer i la tradició dels fills de Saturn” (26.8.2025), “La faceta com a gravador d’Albrech Dürer”, prevista per al 23 de setembre. A part del “Taller de xilografia”, que es va realitzar el passat 8 de juliol i que va oferir les tècniques d’impressió manual a càrrec del col·lectiu d’arts gràfiques “La Tartera”.
S’ha de constatar que Albrecht Dürer, l’any 1525, va escriure el seu “Tractat de la mesura”, a part de que com a matemàtic, es van publicar més tard els seus quatre llibres pòstums sobre la proporció humana.
L’exposició organitzada pel CAEE és una visita recomanada per a tots els amants de l’art i es podrà visitar a l’equipament cultural fins al dia 11 d’octubre de 2025, a l’avinguda Carlemany, número 30. Per a més informació, es pot telefonar al +376-802 255.
Text i fotos: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA)