Aquest dijous s’ha celebrat a Casa de la Vall la tradicional sessió de Sant Tomàs, la qual cosa vol dir que els síndics i els consellers generals han comparegut abillats amb les vestes que hi ha per a aquestes ocasions. En aquest cas, a més, els consellers i conselleres que són novells en aquesta legislatura han estrenat els nous models de roba que volen recuperar l’essència de com vestien antigament.
En el seu discurs, el síndic general, Carles Ensenyat ha abordat diferents qüestions d’actualitat. Així, s’ha referit a la publicació, a la pàgina web de la institució, dels primers documents del Projecte de Transcripció dels Llibres d’Actes del Consell General. S’aniran publicant les transcripcions de totes les actes i documents anàlegs que consten als diversos fons arxivístics procedents del Consell.
“Avui acabem de fer públics 19 documents, que van des de l’any 1289, el més antic, fins al 1419, el més modern. D’entre aquests dinou documents, 2 són inèdits i la resta havien estat publicats abans en obres dels juristes i historiadors Ferran Valls i Taberner, Cebrià Baraut, Ignasi Baiges, Mariona Fages i l’actual presidenta suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela”, ha manifestat el síndic.
Ensenyat ha afegit que aquests documents, que culminen amb el Privilegi del bisbe Francesc de Tovia, que legitima l’òrgan del Consell de la Terra i amb la seva ratificació -mesos després per part del veguer del comte de Foix, “proven que la tradició parlamentària andorrana és molt anterior a la data que tradicionalment s’havia tingut en compte de 1419”.
Habitatge
El síndic general també ha destacat, en un altre ordre de coses, el suport unànime de la Cambra al projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges. “Les conselleres i consellers generals d’aquesta IX Legislatura Constitucional han sabut trobar un consens, un denominador comú, al tomb de la que probablement és la qüestió més rellevant i preocupació principal de bona part de la societat andorrana”, ha dit Ensenyat.
Reptes i consens
Precisament sobre consensos i acords amplis, el màxim responsable del Parlament andorrà n’ha volgut citar tres, als quals, caldrà fer-hi front: “La reforma del règim d’inversió estrangera, després de l’experiència acumulada durant més d’una dècada; el desenvolupament urbanístic -àmbit en el qual el consens ha d’anar més enllà d’aquesta Cambra i incloure els Comuns-; i la sostenibilitat del sistema de pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, un repte en el qual convindria forjar consensos que incloguin els representants de la societat civil”.
L’Acord d’associació amb la UE
No podia mancar en el discurs del síndic una referència a l’Acord d’associació amb la Unió Europea, remarcant que, “ara per ara no hi ha el consens que seria desitjable”. Ensenyat ha comentat que l’Acord compta amb molts suports, però “no hi ha la unanimitat que s’ha aconseguit en altres fronts”. En aquest sentit ha encomanat al cap de Govern aconseguir una major transversalitat.
Fent l’ullet a l’Acord d’associació amb la UE, el síndic ha indicat que “nostra és l’habilitat de saber veure l’oportunitat de teixir nous acords que ens permetin continuar tenint la doble vocació que hem tingut durant segles: atendre les necessitats internes del país i, a la vegada, ser presents -pels mitjans al nostre abast- en els àmbits de decisió que van molt més enllà de les nostres fronteres”.
Despenalització de l’avortament
També hi ha hagut menció a la despenalització de l’avortament per a les dones que decideixen interrompre voluntàriament l’embaràs, remarcant que s’estan fent esforços per a avançar en aquest tema. Sobre la qüestió ha dit que “es tracta d’un camí complex en el qual caldrà saber trobar equilibris i compromisos. Encoratjo a l’Executiu a continuar pel camí traçat i a continuar tenint el Consell General com el centre a l’hora de compartir i debatre aquest procés”.
Carles Ensenyat ha dedicat la part final del seu discurs per a reiterar la necessitat de consensos en l’àmbit polític, fugint dels personalismes. I, també, de pensar des de les institucions en el país que s’ha de deixar a les futures generacions.