Que dur és viure d’aquesta manera. Que difícil és continuar. Un ja no té forces per a seguir. I al temps, les dificultats apareixen i tornen a desaparèixer. Un puja i baixa de manera habitual en aquesta vida. Ara, quan no hi ha energia i un simple refredat acompanya amb una dificultat de respiració és un turment. Dificultat emocional. Tristesa i solitud. Ara són dolentes companyes a les quals abans ni feia cas. Dificultat és: avui em sento millor, avui no tinc energia. Per energia em refereixo a forces per a subsistir. I ho sé, segur que hi ha gent que està pitjor. Que no haig de queixar-me. O com a mínim que la queixa no quedi instal·lada. Que difícil és tot. Ja gairebé res m’emociona i si ho aconsegueix no dura massa. Ni per a bo ni per a dolent.
Tal vegada per dolent és quan la vida m’arrossega a llocs pitjors dels quals, sembla, que un no pot sortir-ne. La gent necessitada hauria d’estar més… No ho sé o no ho vull dir, però no així. Sé que la vida ufff! La vida. Tan sols puc dir que en el meu cas, quan veig les coses tan malament, només intento apartar-me d’això i deixar passar els dies. Aparta’t i oblida’t del mal dia amb alguna cosa que et distregui prou. Al final un refredat no ha de poder amb la nostra voluntat. Encara que un refredat no sigui normal. Cuida sempre que puguis la teva salut i que mai et falti. I si et falta continua cuidant la poca que et quedi. Al final, la vida ets tu i la teva capacitat per a enfrontar-te a ella.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.