El Consell General ha aprovat aquest dijous la Llei d’accessibilitat universal, “un compromís i un avenç vers els drets de totes les persones -independentment de les seves capacitats-, que permet avançar cap a una societat més justa i inclusiva“. La llei regula les condicions d’accessibilitat en tots els àmbits (urbanisme, transport, educació, esport, comunicació o cultura) i estableix les directrius perquè tota persona pugui viure de manera autònoma i participar amb més facilitats en la vida comunitària.
Així, i a tall d’exemple, més enllà d’establir els criteris d’accessibilitat, la llei introdueix l’obligació d’elaborar plans d’accessibilitat per als serveis públics o d’ús públic; incorpora un distintiu de qualitat per a reconèixer espais i serveis que són un exemple; o incorpora la figura del suport de la comunicació i interacció en l’àmbit policial i judicial.
La consellera general Demòcrata, Carol Puig, ha definit la llei com “justa i equilibrada“, perquè assegura el dret a l’accessibilitat universal, però “acompanyant el sentit comú“. Així, “obrim la porta a què, en casos en què locals o serveis no puguin fer una adaptació total a favor de l’accessibilitat, es pugui accedir a solucions alternatives“. També s’estableix que el Govern haurà d’impulsar un programa d’incentius i ajuts per al desplegament dels plans d’accessibilitat. Perquè, ha manifestat Puig, “l’accessibilitat s’ha de veure com un compromís social compartit, com una inversió cap a tota la ciutadania“.
Un altre punt destacat de la sessió del Consell General d’aquest dijous ha estat l’aprovació del Projecte de llei de modificació de la Llei de les professions titulades de la salut. Contempla mesures àmplies, especialment encarades a dotar el país de més capacitat per a captar i retenir professionals sanitaris. Així, flexibilitza certs requisits per a exercir la professió, com és el cas de permetre la doble activitat dins del sector des del primer any, o la possibilitat de prolongar el permís d’exercici als metges que no poden acreditar el nivell B2 de català, en cas de força major o d’interès general. En qualsevol cas, totes les mesures sempre parteixen de la preservació de la qualitat de l’atenció sanitària.
En la seva intervenció, la consellera Demòcrata, Gemma Riba, ha defensat que la llei cerca un objectiu clar: “que el nostre país sigui una destinació on valgui la pena venir a treballar, formar-se i créixer professionalment” en l’àmbit sanitari. En aquest sentit, i via esmena del grup Demòcrata, s’obre la possibilitat que els estudiants de medicina puguin venir a fer pràctiques o estades formatives de final de carrera.
Una altra llei destacada, i aprovada per unanimitat, ha estat la de modificació de la Llei de l’ensenyament superior. Un text pensat per a “reordenar” el sistema universitari del país, situant “la quantitat en un segon pla i la qualitat al centre“, ha manifestat la consellera, Carol Puig. Així, i via l’impuls de l’Estratègia Nacional d’Ensenyament Superior a Andorra (l’ENES), s’habilita un sistema selectiu tècnic i objectiu per a determinar quins projectes aporten valor real al país i s’ajusten a les prioritats estratègiques. Des de l’ENES es definirà aquest creixement i, fins que no estigui enllestida, s’estableix una moratòria en les noves autoritzacions d’instal·lació de noves universitats del país.
A banda de l’educació, l’esport també ha estat protagonista en la sessió d’aquest dijous. S’ha aprovat una modificació de la Llei de l’esport de 2018, per a adaptar-la a la realitat esportiva actual del país, més professional, exigent, amb més pes de les federacions i amb uns esportistes amb més projecció. La llei també preserva la inclusió, la igualtat de gènere i el foment de l’esport des d’edats primerenques.
Abans d’aquest text, s’ha aprovat la Proposició de llei de modificació de les normes reguladores dels cossos especials i de la Llei de la funció pública de l’Administració de Justícia, per a habilitar que els representants dels cossos especials i de la Justícia tinguin veu i vot als comitès tècnics de selecció de personal.
Creació de la societat Andorra Digital
Tots aquests punts de la sessió s’han debatut durant la tarda d’aquest dijous. Pel que fa al matí, destaca l’aprovació del Projecte de llei de creació de la societat pública Andorra Digital SA, amb els vots favorables de la majoria. La consellera Demòcrata, Meritxell López, ha defensat en la seva intervenció que, amb aquest canvi de model, Andorra Digital passa a ser una entitat amb personalitat jurídica pròpia, sota la fórmula de societat privada de dret públic. Aquest procés li atorga “més agilitat i transparència” en l’objectiu d’acompanyar les empreses i administracions en els seus processos de digitalització, juntament amb el de situar Andorra al capdavant de la transformació digital. A més, ha recalcat López, “no suposarà cap increment de la despesa, i seguirà comptant amb els mateixos mecanismes de control pressupostari i de fiscalització, a càrrec del Tribunal de Comptes”.
També cal destacar l’aprovació del Projecte de llei de regulació de la professió de guia de muntanya, una “reivindicació històrica del col·lectiu“, tal com ha recalcat la consellera Demòcrata, Berna Coma. Amb aquest text, “donem resposta a unes necessitats reals”, com són la regulació dels requisits per a l’exercici de la professió, la dignificació del col·lectiu, evitar l’intrusisme, protegir els professionals del país, però també protegir els usuaris que contracten els serveis dels guies de muntanya, ha detallat la consellera Demòcrata.
Un altre punt tractat al llarg del matí ha estat l’informe de 2023 sobre les liquidacions dels comptes dels òrgans sotmesos al Tribunal de Comptes. El conseller Demòcrata, David Montané, ha aprofitat la seva intervenció per “posar en valor la feina del Tribunal de Comptes“, i s’ha compromès a treballar possibles modificacions legals a fi de reforçar els seus recursos, “perquè disposi dels mitjans suficients per a continuar exercint, amb independència i eficàcia, la seva tasca de control“.
Finalment i també durant el matí, “s’han tombat” les preses en consideració de les proposicions de llei entrades per Concòrdia, sobre la creació d’un dispositiu d’acollida per als nouvinguts i per a ampliar els requisits econòmics dels residents passius i dels treballadors per compte propi. El fet que siguin aportacions en les quals ja treballa el Govern (per una banda, amb el nou programa d’acollida i, per altra, el Projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible) n’ha motivat el vot desfavorable.