Cada sentiment és la derivada acumulada de molts milers de pensaments. Perquè la majoria de les persones durant tota la seva vida reprimeixen, suprimeixen i tracten d’escapar dels seus sentiments, l’energia suprimida s’acumula i busca expressar-se a través dels trastorns corporals, les malalties emocionals, i la conducta desordenada a les relacions interpersonals. Els sentiments acumulats bloquegen el creixement espiritual i la consciència, així com l’èxit en moltes àrees de la vida.

Si fem una ullada a la vida humana, veiem que és essencialment una llarga lluita elaborada per escapar de les nostres pors internes i les expectatives que han estat projectades sobre el món.

La ment és, per tant, un mecanisme de supervivència, i el seu mètode de supervivència és principalment l’ús de les emocions. Els pensaments són engendrats per les emocions i, amb el temps, les emocions es taquigrafien per als pensaments.

Totes aquestes expressions reflecteixen el moment en que vam deixar en mans d’una energia superior allò que volem crear. I sembla que ho tenim clar fins que ens toca posar-ho en acció. En el moment de deixar anar, deixar anar i confiar, seguim controlant, manipulant el que fem i pensem i fins i tot creuem els dits perquè se’ns doni. Alliberar implica que farem amb el nostre pensament el mateix que faríem amb un globus que tenim agafat a les nostres mans. Deslligar i deixar-lo que prengui el rumb que hagi de prendre.

Els pensaments també són “globus energètics”, contenint tota la informació que hem posat en ell. Allà hi ha la informació sobre nosaltres, sobre el que volem i els detalls que hem pensat al respecte. Però el que no ha d’estar en la manera en què això es desenvoluparà.

La nostra ment és molt limitada per dissenyar el procés de com aconseguir-ho de manera simple i fluïda. La nostra ment només sap desitjar, enfocar i preparar-se pel resultat. El que passarà entre mig no està sota la nostra comprensió. Seria massa informació d’aquesta i altres vides i de com funciona l’univers per poder tenir una idea clara del procés. Això, senzillament, no és la nostra tasca.

Això no vol dir que no hem de fer res i creuar-nos de braços. Cal tenir claredat en el que volem experimentar, enfocar-nos en això, i només en això, un moment, posant pensaments i emocions per viure-ho energèticament, sentir, visualitzar-lo i després posar en marxa l’energia prenent acció amb tot el que sigui simple i possible de fer. Fer el que podem fer, el que està al nostre abast.

Allà és quan cal deixar anar, lliurar, deixar de fer i confiar. Just en el moment en què vam començar a preocupar-nos.

Tots sabem que es necessita valor per afrontar la por. Defensem a les persones que s’enfronten a les seves pors i tracten de fer alguna cosa al respecte. Aquest valor és una de les característiques de la noblesa i fan a una persona veritablement gran. Malgrat tota la seva programació negativa, i malgrat tot la seva por, la gent valenta avança per la vida, sense cap garantia, ni tan sols el coneixement que les coses aniran millor.

Així que el coratge augmenta la nostra autoestima i ens porta el respecte dels altres. Ja no necessitem sentir-nos avergonyits.