En la celebració del Dia Mundial del Migrant i el Refugiat, el Sant Pare ens convida a reflexionar sota el lema “Missioners de l’Esperança”. Aquesta és una invitació a canviar la mirada: de veure les migracions com a simple drama o repte, a descobrir-hi una crida a la conversió del cor i una oportunitat per a anunciar l’Esperança que és Crist.
En els rostres cansats però plens de determinació d’homes, dones i infants que abandonen la seva terra i la seva llar, hi ha una profunda lliçó de valentia. No són només receptors de la nostra caritat, sinó autèntics testimonis d’esperança. Aquest és el canvi de mirada que ens proposa el Papa. Amb la seva vida, ens mostren que és possible enfrontar-se a l’abisme de la por i la incertesa, si es porta a terme amb la flama viva de l’esperança en un futur millor. Les persones migrants creuen en la vida amb tanta força que són capaços d’emprendre viatges perillosos, confiant que, en algun lloc, hi haurà una mà estesa, una oportunitat de pau i una vida digna per a la seva família.
I la mà estesa de l’Església es manifesta amb grans esforços per a crear llars acollidores: petites iniciatives, silencioses, però ben actives, que, des del reconeixement de la dignitat de la persones desenvolupen projectes, tallers, grups de suport, ajuda mútua. Des de les nostres parròquies urgellenques vivim la riquesa que ens aporta la integració quotidiana de noves persones i famílies a les nostres comunitats. Ho fem amb acompanyament humà, espiritual i amb suport diari.
En realitat, aquesta esperança que els migrants encarnen és un regall per a les nostres comunitats, evitant així la comoditat i l’individualisme. La tenacitat i les ganes de reeixir ens interpel·len. La seva fe en la humanitat qüestiona les nostres pors, la falta de fe, i els nostres tancaments. La seva capacitat de començar de zero ens parla de resiliència i de confiança en la Providència, un Déu que ens estima i que per això ens ha creat.
Els migrants ens evangelitzen: som pelegrins en aquest món, que la nostra veritable pàtria és el cel, i que hem de caminar uns al costat dels altres com a germans. La nostra resposta, com a comunitat cristiana, no pot ser altre que la de convertir-nos també nosaltres en “Missioners de l’Esperança” al seu costat.
La nostra església diocesana acull amb el cor obert, sense prejudicis, vencent la cultura de la indiferència. Cerquem junts la protecció dels més vulnerables, mostrem les injustícies que els obliguen a fugir i defensem la seva dignitat inviolable, i alhora, des de les parròquies i comunitats cerquem la seva integració amb respecte, valorant la riquesa cultural i espiritual que porten amb ells, tot convidant-los i integrant-los en les nostres celebracions i Eucaristies dominicals.
La integració social passa també per la integració en la comunitat cristiana i així oferim l’esperança d’un present i d’un futur ple d’un Amor que ens embolcalla.
Del Vostre servidor,
✠ Josep-Lluís Serrano
Bisbe d’Urgell