La COVID és una cosa que sembla ja molt llunyana. Que molts s’alegren que s’hagi anat. Però existeixen més de 300.000 persones afectades a Catalunya per la COVID Persistent. Imagineu-vos, és més del doble de tota la població de la ciutat de Lleida i gairebé, gairebé, com si tota la província estigués infectada.
La COVID va passar, però ha deixat moltes seqüeles a persones que se senten incompreses per la societat i ignorades per la major part del sistema sanitari. Malgrat ser una malaltia reconeguda per l’OMS (Organització Mundial de la Salut), molts metges continuen negant-la o fent cas omís als pacients. Se m’ocorre ara mateix que tal vegada se’n diu pacients perquè és l’única cosa que els queda, paciència, per a suportar aquestes greus seqüeles que han canviat la vida a tantes persones. Persones que sofreixen una nova malaltia, de la qual alguns no volen saber res i de la qual poc se sap. Persones que han de recórrer a crear associacions per a aconseguir que se’ls escolti. Individus que només volen el mateix que qualsevol altra persona malalta. Recuperar la seva salut.
Greus seqüeles que han portat a alguns a no poder tornar a treballar de res, a ser dependents per a poder viure el seu dia a dia. Alguns semblen no tan greus (encara que ho estan) i han d’intentar continuar la seva vida sense forces per a això. Des d’aquest article vull fer una crida al fet que no se’ns deixi apartats de la societat.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.